En el punt més allunyat de la mar ens observa un pop –o és un calamar?– gegantí. Un moix negre es deixa acaronar pels desconeguts. Un rinoceront treu per darrere les branques d’un pi el seu poderós cap i un corn amenaçador. Pel mateix indret es mouen un cavall, un elefant, un hipopòtam... No, no exploram una selva inhòspita. Tampoc ens trobam a una reserva africana. Ni al zoològic d’una gran ciutat. Som a Mallorca. Una de les regions del món amb menys selvatgina. Recorrem un espai pacificat perquè ha aconseguit salvar-se de la balearització. Som a sa Bassa Blanca. Prop d’Alcanada. A Alcúdia.

La pandèmia ha tallat les ales als milions de turistes que cada any gaudien del sol i els excessos de Mallorca. També podien fruir dels paisatges preservats i del nostre llegat cultural, si tenien deu cèntims de sensibilitat. Però els forans no són els únics damnificats. Els mallorquins també hem perdut la possibilitat o les ganes de fer turisme. Tal vegada sigui una bona oportunitat per descobrir els paradisos propers. Sa Torre Cega, els Calderers, Deià o Valldemossa sense aglomeracions i, per descomptat, sa Bassa Blanca són a la llista de vacances extraordinàries sense moure’ns de casa.

La parella artística i personal formada per Ben Jackober i Yannick Vu compraren la finca l’any 1978 i van encarregar a l’arquitecte egipcià Hassan Fathy la construcció de la casa. L’any 1993 crearen la fundació que gestiona aquest espai meravellós.

Al llarg de més de quaranta anys, la parella artística austríaca i francesa han demostrat que es pot conjuminar cultura i natura. El paisatge és una reserva de la Mallorca en bona part perduda: mar, pinar i explotació agrària racional. A més, s’ha convertit sense massa renou en una poderosa concentració d’art de diferents segles. La col·lecció Nins mostra en un antic aljub la meitat dels 150 retrats infantils reunits per Jackober i Vu, que abasten un període que va del segle XVI al XIX. A l’espai Sokrates, s’hi troben des d’una cortina amb 10.000 cristalls de Swarovski fins pintures de Miquel Barceló. A la casa, si es vol visitar convé demanar abans si està oberta perquè la covid-19 ha imposat restriccions, hi ha obres de Rebecca Horn, Domenico Gnoli o Miralda.

El passeig exterior passa pel jardí de roses o el zoològic d’escultures de granit ja descrit al principi de l’article.

Aquest i altres indrets paradisíacs de l’illa són el nostre destí somniat en temps de pandèmia. Són les bateries on carregar unes energies que es troben sota mínims.

El Govern de Pedro Sánchez ha tornat a deixar Balears a la cua de les inversions públiques de l’Estat, malgrat ser una de les comunitats més afectades pel coronavirus. Aquesta epidèmia mai no es cura. Durant la setmana s’ha discutit i votat un nou estat d’alarma al Congrés dels Diputats. Aquí, s’ha confinat Manacor per l’augment de casos de covid-19. Els casos positius augmenten a tota la comunitat. El Parlament ha debatut la greu errada de Francina Armengol en anar de copes fora d’hores...

Ha escoltat alguna proposta concreta? Intel·ligent? S’ha pronunciat algun discurs que de bon de veres proposi unitat per vèncer el virus i salvar o almanco pal·liar els efectes sobre l’economia? Si els polítics no es preocupen d’afavorir la felicitat dels ciutadans, no ens queda altre remei que cercar-la nosaltres. A indrets com sa Bassa Blanca es troben alguns grams del gaudi perdut.