Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Bernat Jofre

Sars-Cov-II: quan les ensaïmades no contagien

Intentar ésser objectiu en temps de passions contraposades com les que vivim sol ser perillós. No obstant, i després de l’anunci de diverses comunitats autònomes sobre el minimalisme social al qual es vol arribar per mor del Sars-Cov-II, no estarien de més unes reflexions. Amb ànim constructiu i sense cap tipus d’iniciar controvèrsia alguna.

Si hem entès bé, les autoritats ens proposen reunions de sis persones com a màxim. Endemés de reduir l’aforament - en alguns casos tancar - de bars i restaurants, no fóra cas que el virus fos propagat mitjançant les ensaïmades sucades amb el cafè amb llet, els “pa amb olis” o els cada pic més minvants “llonguets”. No se sap amb quins principis científics s’assenyala el sector de hosteleria i no el del càrnic, per exemple. Ja que hi som: veurem si es persegueixen d’igual manera matances que “cubates”. En tot cas es va camí de caure en una de les contradiccions més grans a las que hem pogut assistir des del catorze de març. Endemés de que qui gosi signar la llei de la reducció de serveis - quasi tancament - al sector de l’hostaleria s’exposa a una més que segura batalla jurídica per part del darrer. On - tot sia dit - el polític podria tenir molts números per perdre-la.

I és que siguem honestos: els locals de restauració han de veure reduïda la seva facturació per ser closos, estrets i incòmodes...també hauríem de fer el mateix amb els bancs, supermercats, botigues de roba, sabateries o forns. Es tracta d’un greuge comparatiu important: no es coneix cap entitat financera, gran superfície urbana, merceria, comercial del calçat o flequeria que disposi de terrassa. En canvi, sí coneixem els esforços que ha fet el sector per a adequar-se a les masses vegades canviants normatives, tot agenciant-se uns vitals metres d’espai públic per poder seguir subsistint.

Si el decret estigués fet amb un esperit eminentment epidemiològic, s’haurien de suprimir els viatges amb avions comercials. Essent permès el trànsit aeri tan sols en aeroplans particulars o “chàrters”. Els viatges massius des de les Illes tan sols serien possible en “ferry”. Per allò de la coberta. Si la congruència fos la nota dominant entre els nostres governants,clar: ningú ens assegura que gran part dels contagis haguts aquest estiu no hagin pogut venir per l’evident contacte a que les companyies ens obliguen a l’interior de les aeronaus. Encara és hora que es demostri que una terrassa a l’ aire lliure provoqui major transmissió de malalties infeccioses que una aeronau estibada. Un espai menys sa que a les separadíssimes taules que veiem aquestes setmanes als nostres bars.

Seguint amb la dieta aplicada a la restauració, als autobusos de línea tan sols els estaria permès dur una persona per seient i filera. El mateix que pels vagons de metro i rodalies. Continuant amb el mateix principi, les habitacions d’hotels haurien de ser individuals. Totes, car el virus no hi entén, de lligams sanguinis. Dit per Pascal Soriot , conseller delegat a AstraZeneca, la multinacional anglo sueca que lidera amb l’universitat d’Oxford el projecte de vacuna per a l’eradicació del Sars-Cov-II.

D’igual manera, el curs escolar presencial s’hauria de cancelar. Pocs centres educatius poden seguir oberts amb les noves recomanacions legislatives. I és que essent estrictes, les classes tan sols haurien de ser possibles en el cas de que fossin amb cinc alumnes per aula. La sisena seria el/la profesor/a, clar.

En pro d’una eradicació del virus, tot parlament, centre de govern i ajuntament hauria de clausurar les seves portes. Amb la qual cosa la societat s’hauria de plantejar si amb un Parlament sense sessions Ses Senyories haurien de continuar percebent els famosos plusos de residència o les dietes per assistència. El teletreball - ja present en moltes àrees de la nostra vida - hauria de ser instaurat de manera sistemàtica a tota empresa de més de sis treballadors per despatx, que per cert són legió. No són imaginacions d’articulista: avui mateix ( 23/X/2020) l’Eurocambra ha fet una proposició de Llei en aquest sentit.

Arribats a aquest punt, cal reflexionar. Govern i oposició. La darrera, massa ocupada len desqualificar tota acció governamental, per bona que en alguns punts hagi pogut ser. Pel que sembla, sembla no es vulguin analitzar les possibilitats de redreçament que altres molt brillantment proposen als seus països. Per contra, ofereixen a la societat un cap de turc propici: els empresaris de la restauració. Però no s’estableix un pla “B”a l’empresariat en forma de pagament de lloguers i/o exempció de tributs, sense anar més lluny. Ni tampoc a la ciutadania: quan es provi que el virus segueix a les Illes malgrat haver perjudicat a milers de restauradors...qui serà el proper a ser tancat?

Potser seria hora de ser sincers amb nosaltres mateixos. Assumir que si bé hi han hagut coses positives, certament. Però que a dia d’avui, la gestió pot millorar-se. Hem de ser realistes, i mentalitzar-nos: tenim pandèmia per estona. Per tant, és inútil culpabilitzar un sector molt determinat de la nostra economia. La solució ha de ser molt més globalitzada. Agradi o no agradi. Moltes gràcies.

Compartir el artículo

stats