Francina Armengol va prendre una copa de més la matinada del 7 d’octubre. No importa si el volum d’alcohol ingerit fou zero o mil. Fou una copa de més en un moment inoportú i ofensiu per a la societat illenca, a la que es demana màxima responsabilitat per lluitar contra la covid-19. La presidenta ha exigit a tots els illencs el compliment de les normes. El dia abans que esclatàs l’escàndol, ho tornà a fer. «Ens hem de protegir del virus, hem d’evitar la mobilitat innecessària i els espais tancats... Deman a tothom un major sacrifici», digué a principis d’aquesta setmana, mentre anunciava noves restriccions.
Aquest dia ja havia comès una estupidesa pròpia dels polítics que comencen a fartar-se del càrrec. O que es veuen tan poderosos i llests, que es creuen immunes al destí. Armengol es podia sentir forta. En aquest moment, les dades de la pandèmia no són bones a Balears, però millors que a la major part d’Espanya. Els errors comesos des del mes de març són semblants als d’altres comunitats autònomes o països, i molt inferiors als d’altres indrets. Catalunya o Madrid es troben pitjor perquè, entre altres disbarats, es botaren una de les fases de la desescalada en poques hores quan, després de l’estat d’alarma, recuperaren les competències sobre salut. L’economia no va bé ni hi anirà l’any que ve, però el monocultiu turístic és una responsabilitat de tots i llunyà en el temps.
L’oposició estava desballestada. En el Partit Popular hi ha moviments per promoure Margalida Prohens com a candidata a les eleccions autonòmiques previstes pel 2023. Ciutadans s’ha encomanat a José Ramón Bauzá i Patricia Guasp, el president i una alt càrrec del Govern més desacreditat de la història de l’autonomia. El Pi ha perdut Jaume Font, el seu líder amb més capacitat de feina i connexió amb els electors. Jorge Campos té més enemics interns que externs.
I amb aquest escenari pujà a la tribuna del Parlament el pitjor dels oradors. Biel Company, té la denúncia de la Policia Local de Palma i no gosa pronunciar el nom de Francina Armengol. Sols insinua que un alt càrrec anà de copes fora d’hores. És aquest diari qui posa nom al ‘càrrec’. Després arriba un comunicat del Govern impropi de la cohort d’assessors que té el Consolat de la Mar. Parla de sopars de feina. Una taulada inadequada si veritablement era per fer feina i ofensiva pels ciutadans si era d’oci. S’aferra a una malaltia per estrès del director general de Comunicació, Álvaro Gil, per justificar el retard en arribar a casa. Si està estressat, per què la presidenta l’obliga a treballar fins a la matinada?
L’historiador romà Gai Sal·lusti Crisp escriví que «la virtut genera tranquil·litat; la tranquil·litat, oci; l’oci, desordre; el desordre, ruïna». És difícil saber en quin estadi es troba Francina Armengol. Del que no hi ha dubte és de la supèrbia amb què actuà aquella matinada.
S’esperava d’ella una disculpa. Un botswana es diu ara. “M’he equivocat, ho sent molt, no tornarà a passar”, digué Joan Carles I. El problema és doble per a la presidenta. Primer: L’exrei ha desacreditat la fórmula perquè ni ho sentia i, a més, va empitjorar la cacera d’elefants amb el regal de seixanta milions a Corinna. Segon: els ciutadans sotmesos a retalls i normes que canvien cada dia, estan farts.
Armengol ha passat de controlar la situació política a estar arraconada per una copa de més. Ara mateix és com sant Miniat. Qui era sant Miniat? Un ermità que va ser decapitat l’any 270, es va posar el cap damunt les espatlles i arribà al seu cau de Florència abans de morir. La presidenta ha perdut el cap, políticament parlant. S’ignora si el recuperarà.
