De l’autor intel·lectual de «ha quedat més gent a ca-seva de la que ha anat a la manifestació», després que cent mil manifestants protestassin contra la política educativa del Govern. I del liberal que prometé tornar a l’apotecaria si perdia les eleccions i fa vint anys que cobra doblers públics com a batle, president, senador o eurodiputat. Ara ens arriba la seva darrera anàlisi sobre els entrellats del Vaticà i l’alta política internacional. Es resumeix en quatre paraules: el Papa és comunista.

José Ramón Bauzá ha escrit aquesta setmana un tuit tan cridaner com ridícul: «La encíclica como alegato comunista es una falta de respeto a millones de católicos que cada día mejoran el mundo de manera altruista gracias a la riqueza que genera la libertad económica. Mejor hable de Dios y deje la economía a un lado».

L’eurodiputat de Ciudadanos es refereix a l’encíclica Fratelli Tutti publicada pel papa Francesc i en poques paraules demostra tres ignoràncies. Qualifica el document de comunista perquè afirma coses com que la política no ha d’estar sotmesa als interessos de les finances, que la pena de mort és inadmissible, que «els drets no tenen fronteres», que el «mercat sol no ho arregla tot», que «ningú pot ser esclós amb independència d’on hagi nascut» o que «el deute no ha de comprometre la subsistència dels països pobres».

Qualificar de «comunista» un document de l’Església com aquest és la primera ignorància de Bauzà. Hauria de saber que papes del gust de la dreta com Joan Pau II han afirmat coses molt semblants, com no podia ser d’altra manera. L’eurodiputat de tuit lleuger hauria de conèixer que el fundador del cristianisme, un tal Jesús de Natzaret, predicà que és més fàcil que un camell –i aclarirem que no parla d’un mamífer– passi pel forat d’una agulla, que un ric entri al regne del cel. Si no agrada a Bauzá, es pot fer budista, ateu o musulmà, però no pot demanar a l’Església que renunciï, encara que sigui teòricament, al missatge del seu guia.

És estrany que Bauzà no conegui aquesta doctrina. En la seva anterior vida política en el PP redactà amb Santiago Cervera i Alberto Núñez Feijoo la ponència social aprovada en el congrés de Sevilla de 2012, on es diu que és una formació política inspirada en «l’humanisme cristià».

La segona ignorància és divertida. En el seu perfil es defineix com «liberal practicante», però es veu que no s’ha estudiat la teoria ni la pràctica. Escriu que el liberalisme econòmic millora el món de forma «altruista». No. El principi que mou l’economia liberal, tan respectable com altres, és el benefici. Ja ho deia Adam Smith: «No és per la bonhomia del carnisser, del que fa cervesa o del forner que tenim el nostre sopar, sinó pel seu propi interès».

Bauzà no és un teòric del liberalisme, però tampoc el practica. No ho fa quan suma dues dècades cobrant de l’Estat que avorreixen els liberals. Tampoc quan diu al Papa que es dediqui a parlar de Déu i s’oblidi de l’economia. Un autèntic liberal mai fa callar a qui no opina com ell. El rebat, el contradiu, argumenta... però no pretén tapar-li la boca. Fins i tot, el seu company de partit i vicepresident de Castella i Lleó, Francisco Igea, li ha contestat amb ironia: «Hermano José Ramón: acabo de hojear la encíclica y no veo el alegato comunista (si es que estos siguen creyendo en el materialismo dialéctico)». I li ha etzibat que també es considera liberal i per res diria a ningú «de que debe y de que no debe hablar. Ni siquiera al Papa».

Bauzà aporta més proves d’una realitat que ja coneixíem: en aquest país, liberals n’hi ha pocs o cap.