En els temps que corren la capacitat per arribar a acords és com una joia d’un valor incalculable. La situació actual de pandèmia i l’inici del curs escolar requereixen d’una gran capacitat negociadora per a arribar a un acord global en matèria educativa. Aquest hauria de dotar estabilitat al sistema educatiu, garantitzant que els centres siguin segurs i inclusius, evitant desigualtats socials. A més, que es garanteixi la continuïtat del projecte educatiu, la salut física i mental de cada alumne, així com del personal docent i no docent adscrit al centre. Un gran acord que a més aconsegueixi la tan necessària pau social mitjançant el diàleg i la negociació, que fins ara no s’ha sabut liderar per part de l’Administració educativa. Encara hi som a temps!
La Comunitat Valenciana té la taxa d’incidència de contagis per Covid-19 més baixa d’Espanya amb una despesa extra que s’acosta als 800 milions d’euros. El pla del retorn a l’escola, on es varen contractar més de 5.000 professionals es va dissenyar amb el consens de tot el sector.
En un article publicat al The New England Journal of Medicine, experts en salut pública reclamaven que la reobertura de les aules de manera segura havia de ser una prioritat. Al·legaven que l’escola presencial exerceix un paper clau d’educació i socialització, sobretot per als més petits, i que privar-los d’anar-hi agreuja les desigualtats, les injustícies racials i socioeconòmiques. El cert és que l’inici de curs, amb les seves virtuts i defectes ha estat una mica caòtic en quant a la regulació, l’organització i la manca d’informació o desinformació generada.
No obstant, no seria just no reconèixer el sobreesforç que els equips directius,el professorat i les famílies han fet perquè l’inici de curs hagi estat el millor possible. Sabem que no és fàcil, però apostem per fomentar la flexibilitat, incentivar metodologies actives i acompanyar famílies i estudiants en aquest procés. Sense oblidar el foment de la conciliació familiar.
És just reconèixer el sobreesforç que els equips directius, el professorat i les famílies han fet perquè l’inici de curs hagi estat el millor possible
Tornant la mirada enrere, a la meva joventut, a l’estiu de 1999 llegia detingudament el llibre de Daniel Goleman Intel·ligència emocional a la meva estimada Cala Llombards. Era en aquell estiu, quant també es formava l’anomenat Pacte de Progrés. Jo llavors llegia que la intel·ligència va més enllà dels aspectes cognitius, com ara la memòria i la capacitat per resoldre problemes. Reflexionava sobre la importància de les habilitats socials i de les relacions amb els altres, de comunicar-se amb efectivitat i de manera assertiva. Sense tenir la gran capacitat diàleg, llavors no s’hagués pogut formar un govern progressista atesa la pluralitat i la transversalitat de les forces que l’havien de conformar.
Què faria jo si em trobàs amb la situació actual? No tenc cap dubte: aprofitaria i no m’aixecaria de la cadira, fins que s’aconseguís un acord amb el màxim consens possible amb tota la comunitat per arribar a enfortir el sistema educatiu. En aquests moments un tant ferit, però ple de vida.
