Arribar als 40 anys de qualsevol empresa no és una tasca fàcil. I fer-ho de manera solvent i en uns moments tan complicats com els que ens ha tocat viure menys encara. La història d'Es Liceu, el centre educatiu ubicat al carrer de sa Cabana des Pont d'Inca, és realment digna de ressenyar. Allò que en principi podia semblar la curolla pedagògica d’un grapat de mestres i professors és a dia d'avui una realitat educativa consolidada, construïda sobre els fonaments del patrimoni industrial i enfortida a través de la pràctica cooperativa en tots els seus vessants.
Tot començà l’any 1980, quan un grup de deu persones -que amb el temps esdevindrien els socis fundadors- varen tenir l’oportunitat de reformar l’antiga fàbrica de Ses Llistes gràcies a la donació d’un industrial solleric, Damià Mayol, que va fer construir els edificis l’any 1924 amb capital procedent dels indians mallorquins. Es tracta d'una de les fàbriques emblemàtiques de Mallorca, construïda l’any 1900 i que va haver de tancar definitivament les portes als anys 70 a causa del procés de reindustrialització en què es va veure immersa. Va ser precisament la voluntat d’aquells joves emprenedors la que va fer possible la reconversió d’aquest històric immoble en una cooperativa d’ensenyament: tots ells recorden avui amb emoció les reunions a l’antic Kursaal, al Bar Niza, al Cafè Marítim... Res no podia aturar aquella il·lusió i entusiasme col·lectius. Fruit de tot plegat, el mes de setembre d’aquell any s’obrien per primera vegada les portes del Liceu Balear, la primera de les denominacions que va aprovar l’assemblea de socis constituïda a l’efecte.
Amb concordança amb el seu ideari fundacional, Es Liceu va apostar des del primer moment per incorporar al projecte els valors propis de les cooperatives, uns trets d’identitat que impliquen l’escola entesa com un sistema flexible i inclusiu, capaç d’adaptar-se a les diferències individuals. Entre aquests trets cal destacar l’aconfessionalitat practicant però respectuosa amb les creences personals; la voluntat de superar les discriminacions per raó de sexe, raça, ètnia o religió; la consideració de la llengua catalana com a vehicle d’aprenentatge i comunicació que permet un ensenyament arrelat a l’entorn; la necessitat que els processos metodològics tenguin com a base la participació, l’experimentació i l’adequació als diferents ritmes evolutius; la participació en el moviment cooperatiu i l’assumpció dels seus valors; l’harmonització de la relació sostenible entre la ciutadania i el planeta; la integració de les TAC en els processos d’ensenyament; l’aposta per l’educació emocional i la creativitat com a eixos de l’aprenentatge, i la formació de persones crítiques i proactives per tal d’aconseguir una societat millor i més justa.
La posada en pràctica d’aquests principis s’ha evidenciat al llarg de tots aquests anys, tan dins com fora del centre. Un altre dels trets que al meu parer configuren l'ADN d'Es Liceu és l’educació en valors. Han estat i són moltes les iniciatives que han tengut com a protagonistes no només els alumnes, sinó també els pares i alguns veïnats del poble. Cal esmentar, entre altres, la cursa anual per combatre la denominada “Pell de papallona”, la participació en la Mostra de Teatre Escolar de l’Ajuntament de Palma, les Olimpíades Esportives del centre, la Setmana Cultural o la participació en el Concert anual de les cooperatives d’ensenyament, una fita que ja és tot un clàssic en el calendari dels esdeveniments lligats a la música i la docència. Uns trets, en definitiva, que posen de manifest el compromís d’Es Liceu amb els valors de les cooperatives com a model de referència i clau de volta de justícia i sostenibilitat.
Estam parlant, en defintiva, d’un centre educatiu que a hores d’ara compta amb un total de 150 treballadors i 57 cooperativistes. Són així mateix un bon grapat les generacions que han passat per les aules d’Es Liceu al llarg d’aquests 40 anys; un bon nombre de pares i mares exalumnes, al seu torn, han confiat l’educació dels seus fills a l’escola, la qual cosa ha propiciat un moviment cooperatiu circular i de prou renom en la docència de les Balears. També han estat multitud els professionals i les persones de prestigi en un o altre àmbit que s’han implicat en aquest somni d'una nit de tardor. Tots, d’una manera o altra, han contribuït a crear aquest bell edifici social i pedagògic que representa Es Liceu, on conviuen a l’ensems i en harmonia el patrimoni, l'educació i la cultura.
I quina millor manera de celebrar aquesta feliç i necessària conjunció que tornant a posar en funcionament l’emblemàtic fumeral que identifica aquest centre cooperatiu, ara que tot just comença un nou curs. Un 40è aniversari que no podran enterbolir ni la pandèmia ni la incertesa davant un futur que se’ns presenta complicat, sens dubte. Vist tot el que han donat de si aquests 40 anys, tanmateix, resta ben a la vista que Es Liceu ha estat i és un exemple de solidesa i bon quefer davant els reptes que tard o d’hora haurem d’afrontar. Però també, i sobretot, un magnífic testimoni d’unió, solidaritat i resiliència en un món, el docent, que té per davant una tasca tan gegantina com estimulant.
