No és un secret per ningú que, en el moment de llegir aquestes línies, estam destruint el nostre medi natural. De fet, estam tan acostumats a que ens ho diguin, que quan surt una notícia al respecte per la televisió, aprofitam per anar a la gelera o al bany, com en el descans d’una pel·lícula. Un déjà vu. Per si això fos poc, ara tenim un problema que ho engoleix tot anomenat Covid-19, de tal manera que anar a l’escola, a prendre un cafè o simplement anar pel carrer s’ha convertit en una qüestió d’estat, essent un tema que acapara totes les notícies.

Però vet aquí que WWF, en el seu document Informe Planeta Viu 2020, ha posat xifres al nostre desgavell planetari i els resultats són esfereïdors (un document que animam a consultar). Entre d’altres dades, ens indica que, entre 1970 i 2016, hi ha hagut un descens mitjà del 68% en la població mundial de mamífers, aus, rèptils, amfibis i peixos, tot un indicador de la salut global dels ecosistemes. De fet, a les subregions tropicals americanes, el descens és del 94%. La situació de les plantes no és millor, ja que una de cada cinc espècies està amenaçada d’extinció. I el pitjor del cas és que, fins a 1970, la Terra era capaç de redreçar tot el mal que li fèiem, però des d’aleshores no és així. I sembla que la història no va amb nosaltres.

Per altra banda, el canvi climàtic està provocant inundacions, cada cop més freqüents, a una part del planeta, mentre a altres parts hi ha incendis forestals com no se n’havien vist mai, fruit de sequeres que, fins ara, tampoc eren tan freqüents.

En els darrers 50 anys hem estat capaços de fer molt més mal al planeta del que havíem fet en tota la nostra història. L’explosió del consum i el comerç global –encara en expansió-, un augment descontrolat de l’urbanisme i un creixement no menys desmesurat de la població, tot a costa del medi natural, n’ha provocat la degradació fins a límits insostenibles... i això que de la seva bona salut depèn la nostra pròpia subsistència, ja que és la natura la que conserva l’aire, l’aigua i el sòl dels que depenem.

Es pot revertir la situació? El document respon afirmativament, però per això s’haurien de dictar polítiques en aquest sentit a nivell global... i una ràpida mirada al nostre voltant ens indica que la situació no apunta en aquest sentit. Si el redreçament ha de venir de mans de personatges com Trump, Putin, Bolsonaro o Xi Jinping, per citar dirigents de bona part del nostre planeta en superfície i població –tres d’ells elegits de forma democràtica-, el nostre futur i, sobretot, el dels nostres descendents, està més que compromès.

Però centrem-nos en un espai més al nostre abast com és el país on vivim. Algú pensa que el medi ambient és una prioritat pel Gobierno de Madrid o per algun dels membres de l’oposició? Algú pensa que hi ha partits, amb representació parlamentària, disposats a anteposar la subsistència de les futures generacions per davant del seu propi escó? Sovint quan escoltam el que diuen i com ho diuen, ens envaeix la sensació d’estar governats per una colla d’adolescents immadurs que juguen a ser polítics. Això sí, les iniciatives en favor del nostre medi natural brillen per la seva absència.

Sembla ser que, si volem revertir la situació, ens hi haurem de posar des de baix cap a dalt, perquè a l’inrevés ja s’ha demostrat que és inviable. Es necessita que es conjuminin grups ecologistes, les poques iniciatives polítiques que estan per la feina i la societat en general en una única veu, aparcar diferències i fer una revolució ecològica a nivell global si volem subsistir com a espècie, ja que cada dia que passa sense que actuem, és una passa més cap a la nostra extinció.