Suscríbete 4 Billetes GRATIS Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Son Gotleu i el seu futur

Avui Son Gotleu torna a les primeres pàgines dels diaris perquè és un dels barris de les illes amb més Covid. Una altra vegada protagonista d’una història negativa que reforça la seva imatge pública de barri marginat. Però no sempre va ser així. La història de Son Gotleu comença com moltes alqueries de l’entorn de la ciutat medieval que servien productes agrícoles a la ciutat durant cents d’anys i en el segle XX es varen urbanitzar pel creixement turístic accelerat dels anys 60. En menys de deu anys, varen créixer milers d’habitatges en blocs de pocs carrers en les terres de Son Gotleu, Son Negre i Son Real, conformant barris treballadors, on la mescla entre mallorquins i forasters era harmoniosa i poderosa. A poc a poc naixeren serveis públics impulsats primer per l’Església, com la guarderia, l’escola i la parròquia Corpus Christi, i després per l’administració pública com el centre de salut, escoles, oficina de policia i altres.

Amb la transició política i el primer ajuntament democràtic, el barri guanyà en molts serveis i obra pública i va prendre una identitat política esquerrana. Molts mítings de final de campanya se celebraven a la plaça Orson Wells. El 1987, l’ajuntament donava el nom d’Indalecio Prieto a un dels seus carrers principals, en memòria del ministre socialista de la segona república que va fer possible el retorn del Parc de Bellver a la ciutat de Palma, amb la bona gestió d’Alexandre Jaume. 

Uns anys més tard, una vegada la ciutat de Palma s’integrà de ple dins la lliga de les ciutats europees mes turistitzades i de gran especulació immobiliària, Son Gotleu va començar a ser oblidada per l’administració i patir grans canvis poblacionals que l’han duit a la situació impossible i en què es troba actualment. 

Part de la població mallorquina i la peninsular vinguda els anys 60 amb el primer boom turístic, ha anat abandonant el barri com ha pogut, essent substituïts per col·lectius estrangers amb molt baix poder adquisitiu, bàsicament població subsahariana, magrebí i llatinoamericana, més algunes famílies que han anat deixant el poblat de Son Banya. Si a principis dels anys 90 la població nascuda a l’estranger era de tan sols un 6,1%, ara arriba al 39%, amb una elevada densitat de població de més de 300 persones per hectàrea.

La crisi del 2008 va afectar molt als que tenien hipoteques i no les pogueren pagar. Moltes famílies de Son Gotleu varen perdre les cases, que varen ser adquirides pel “banco malo”, i ara la majoria estan ocupades il·legalment per les persones o famílies rebotades d’altres barris. Malgrat les lluites ciutadanes i les actuacions públiques, el grau de precarietat de les persones de Son Gotleu i els conflictes socials que això genera, han fet de Son Gotleu un barri molt conegut per la seva perillositat i anomia social.

Es conegut l’esforç que va fer el batle Mateu Isern per millorar la seguretat, convivència i l’educació, però ell mateix reconeixia al final del seu mandat que solucionar els problemes de Son Gotleu no es podia fer en una ni en dues legislatures. També ho han fet els batles posteriors, especialment José Hila que ha viscut al barri des de que era petit. Però els problemes continuen perquè són estructurals i per tant és necessiten intervencions molt potents, estratègiques, graduals i mantingudes.

Així com Eusebi Estada va impulsar la “revolució higienista” de la ciutat de Palma a finals del segle XIX, i fruit d’ella es varen esbucar durant trenta anys les murades i crear l’eixample en cinquanta anys, ara necessitam una segona revolució urbana amb un nou higienisme. Hem de tornar a replantejar l’estructura urbana de la Palma del segle XXI, en termes d’higiene i salubritat. Ara es veu més clar que mai amb els resultats que ens dóna l’evolució de la pandèmia de la Covid. 

Hem de tornar a replantejar l’estructura urbana de la Palma del segle XXI, en termes de higiene i salubritat

decoration

Per tant, és necessari fer un pla especial de Son Gotleu en tres mesos, ja que hi ha molt que ja està elaborat. Amb un plantejament a curt i mitjà termini, i seguint l’esperit de la llei de barris del 2009, hem d’escometre la regeneració dels barris més vulnerables de Palma. Accions urbanístiques, econòmiques i socials, imprescindibles com esponjar edificis per baixar la densitat i crear més espais verds perquè la gent pugui estar en els jardins. Fer fora els clans de la droga. Refer els contractes amb els “ocupas” i la Sareb. Eliminar els cotxes dels carrers i millorar el transport públic. Crear més comerços de proximitat. Ampliar les ràtios de mestres a les escoles. Millorar els serveis sanitaris i fer un pla pilot de tractament de la Covid. Adaptar les cases a les necessitats actuals. Crear un vertader pla de formació i inserció social i laboral. Augmentar les ajudes econòmiques a les famílies sense ingressos. Fer un acompanyament domiciliari a la gent gran dependent o malalta, són algunes de les idees que podrien formar part del pla especial de Son Gotleu. 

Per realitzar aquest Pla no basta l’administració pública, s’ha de comptar amb la iniciativa privada i les entitats socials. S’hauria d’establir un òrgan de govern del pla especial amb la inclusió de totes les parts interessades. El finançament podria venir de la llei de capitalitat i dels fons de l’ecotaxa, així com de fons nacionals. El pla, que hauria de ser consensuat entre els grups polítics, generaria economia i llocs de feina que compensarien part de la inversió. Sobretot donaria esperances de futur a milers de persones que ara se senten abandonades. Així, pot-ser d’aquí a deu anys tindríem un nou Son Gotleu. Seria un motiu d’orgull per tota la ciutat, avui sense economia i emocionalment deprimida.

Compartir el artículo

stats