La setmana europea de la mobilitat, encetada fa uns dies, ens recorda la necessitat de transitar cap a una mobilitat sostenible i inclusiva, on recuperar la ciutat per als i les vianants i generar serveis de proximitat han esdevengut objectius prioritaris. 

I és que la mobilitat ha de donar resposta a dos reptes importants per Ciutat: el canvi climàtic i la desigualtat social. Des de MÉS-Estimam Palma treballam per reduir els efectes contaminants i l’espai dedicat al vehicle motoritzat, però també per oferir igualtat d’oportunitats de mobilitat i desplaçaments independentment del barri, la classe social, el gènere... Per això parlam de mobilitat sostenible i inclusiva, perquè només així garantirem el dret a la mobilitat, el dret a la ciutat.

En aquest sentit, Palma és un municipi amb un ample marge de millora. Alguns exemples: tenim un dels parcs motoritzat més dens de l’estat espanyol, amb 750 vehicles per cada 1.000 habitants (590 la mitjana espanyola); solament un 2% de les vies són vies per a vianants (9’5% mitjana estatal) i només tenim un 0’3 km de carril bici per cada km quadrat (per davall la mitjana estatal de 0’83%). 

Aquestes dades ens mostren una dinàmica dominant de les darreres dècades: el desproporcionat protagonisme del vehicle privat i motoritzat per damunt dels vianants, el transport públic, la bicicleta. 

Des de MÉS-Estimam Palma volem contribuir a aquesta nova ciutat. Perquè volem barris recuperats per als i les vianants, una ciutat a escala humana, on la gent es desplaci caminant, en bicicleta i en transport públic, i on a cada barri es puguin cobrir les necessitats bàsiques i quotidianes. I això és també una aposta per reactivar el teixit econòmic de km 0, tant necessari en moments de crisi econòmica com l’actual. Ciutats com Pontevedra, Berlín o París ens marquen el camí a seguir i cal aprofitar el moment actual per fer passes en aquesta direcció. 

I com plantejam avançar? Pacificar el trànsit és un dels eixos fonamentals en aquesta línia. Així Palma 30 km/h és ja una realitat i la reforma de part del passeig marítim començarà ben aviat. Però hem de seguir avançant, amb la multiplicació de zones ACIRE, la reducció del trànsit al voltant dels centres escolars, crear aparcaments dissuasius en origen, i reduir el trànsit a la via de cintura, així com la seva integració a la trama urbana.

Per incrementar i facilitar el transport públic, hem de seguir millorant els serveis de la EMT, l’augment del nombre de carrils bus, implantar el tramvia... Al mateix temps, facilitar l’ús de la bicicleta amb més carrils bicis i potenciant el BiciPalma.

I especialment important és ampliar espais per a vianants amb eixos cívics com Nuredduna o Cotlliure (entre d’altres), l’ampliació de voravies, implantar el sistema de superilla... 

Tots aquest aspectes els esteim contemplant en el nou Pla General de Palma, que planifica la ciutat pels propers vint anys, una ciutat que ha de respondre al canvi climàtic i a la desigualtat social, amb una mobilitat sostenible i inclusiva. Perquè apostam pel model de la ciutat dels quinze minuts, on el centre de referència per a la ciutadania sigui el propi barri, dins el qual podrà trobar la majoria de serveis i equipament quotidians, desplaçant-se a peu. Aquest nou model de mobilitat l’hem de construir amb la col·laboració i la complicitat de la gent, que mereix viure en una ciutat menys contaminada, més saludable i més justa.