Algú imagina una unió fraternal entre Coca Cola i Pepsi Cola per a crear Peco Cola? Impensable. Idò, més o manco és el que suposa per a les Balears la fusió de La Caixa i Bankia per a Balears. La creació de Caixabankia suposarà que els clients de Mallorca ja no podran passar d’un costat a l’altre del carrer per escollir en quina de les dues oficines trobarà unes condicions més favorables. O quina li ofereix un millor tracte personal.
Durant el procés de concentració bancària iniciat després de la crisi financera de l’any 2008, ja es varen perdre molts avantatges pel camí. L’antiga guerra de marques era morbosa i beneficiava les Balears. Quan l’entitat de Catalunya impulsava el nom comercial de La Caixa i triava Joan Miró perquè, des del taller de Son Abrines, en dissenyàs el logotip, a Palma es replicava amb un Sa Nostra en forma de guardiola per accentuar el caràcter illenc de l’entitat.
La batalla per fer-se amb el favor dels impositors es traslladava al món de la cultura i de l’acció social. Si una impulsava habitatges barats en alguns barris de Palma, l’altra creava maternitats quan els infants encara naixien a ca seva. Si La Caixa creava una xarxa de biblioteques a gairebé tots els municipis de Mallorca, Sa Nostra contraatacava amb la donació de béns culturals. Si des de Palma s’obria un centre de cultura a una casa senyorial del carrer Concepció, des de Barcelona es comprava el Gran Hotel per convertir-lo en un gran espai expositiu.
No sols era estratègia comercial o publicitària. Formava part de l’ADN amb el qual es crearen les caixes.
La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears la fundà l’advocat Francesc Moragas Barret l’any 1904. El nom de les Illes hi fou present des del moment fundacional i el novembre de 1913 se’n va obrir la primera oficina a Mallorca. La referència balear es mantingué fins que el 1990 es va unir a la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona i es convertí en la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona. Malgrat tot, mantingué un consell territorial a les Balears com a prova del compromís illenc.
La Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Balears havia nascut molt abans. Un grup de personalitats emprenedores i de mentalitat liberal com Alexandre Rosselló la fundaren l’any 1882.
La Caixa, amb Josep Vilarasau com a director general, inicià durant els anys setanta una forta modernització i expansió cap a altres comunitats. Es fusionà, o adquirí, més caixes o bancs, però sempre en sortí com cap o líder de la nova societat financera.
‘Sa Nostra’ quedà arrelada a les Balears i es mantingué solvent amb directors generals rellevants com Carlos Blanes, que hi impediren una influència determinant dels polítics en la gestió. Però quan la crisi arribà, el Govern ja havia convertit Sa Nostra en Sa Meva. Quan va començar el ball de les concentracions, sempre sortí més feble de cada nova unió. El 2010 fou amb Caja Múrcia, Caixa Penedès i Caja Granada. Així nasqué BMN, amb un domini evident de l’entitat murciana. El 2017, BMN va integrar-se dins Bankia, que havia nascut de la fusió de Bancaja i Caja Madrid.
Ara, arribam a la més que probable unió indirecta de les entitats que en el passat dinamitzaren l’economia, l’acció social i la cultura illenques. La unió de la Coca i la Pepsi de la banca illenca és a punt. Els analistes parlen dels avantatges i els inconvenients, en general, de la nova unió bancària. Però, si concentram el focus en què representaren totes dues entitats per a les Balears, la nova situació és desencisadora.
