Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Criminalitzar les víctimes (o la pandèmia i la desigualtat urbana)

La repercussió mediàtica morbosa repeteix a diaris i televisions el nom dels barris assenyalats a cada titular com si fos la primera vegada que se’n parla. Surten i tornen sortir les dades que els defineixen com allò que no hi cap a la nostra societat: els immigrants, els sense papers, els desocupats, l’economia submergida, l’analfabetisme funcional, la prostitució, els habitatges precaris... I ara, també, els que pateixen la covid-19.

No dic res que ningú no sàpiga quan afirm que les persones més vulnerables són víctimes. Sembla que a les alçades del 2020 la nostra societat ja hauria d’entendre que per més i més que estigmatitzem no resolem el problema de fons. 

 És evident que a Son Gotleu, la segona barriada de Palma amb més densitat de població (631,8 hab/km2) l’exposició al risc de la pandèmia és molt alta. Perquè la gent que hi viu no pot fer teletreball perquè fa les feines presencials que “nosaltres” no volem fer, va amb transport públic perquè el sou no els permet mantenir un vehicle privat, viu en habitatges de preus assequibles però precaris, amb poc espai i compartits amb gent amb la mateixa condició... Així, no és difícil entendre per què és una zona d’alta incidència de la covid-19, però, lluny de parlar de possibles solucions, tornam a assenyalar amb el dit.

Son Gotleu no és un barri abandonat per l’Administració. Així, d’una ulla ràpida, la dotació pública són tres escoles de primària i un institut de secundària, un centre de salut, una biblioteca municipal, un centre de dia per infants, educadors i mediadors socioculturals i un centre de serveis socials municipal propi... per gairebé 10.000 habitants. Si tenguessim dades acurades de la inversió pública per barris, de ben segur que està per damunt de la mitja en diferència. Tot i que tot sempre és millorable, s’hi dediquen professionals d’atenció a persones i s’hi inverteix en neteja, habitatge, seguretat ciutadana i ajudes econòmiques. Es coneix el barri, la gent que hi viu i les dinàmiques socials i comunitàries.

Què passa idò? Per què segueix sent notícia? Perquè el problema és estructural, cal un canvi de model econòmic (i urbanístic en segon terme) per revertir una situació que genera desigualtats socials molt elevades.

Aquests barris, els vulnerables, són l’altra cara de la globalització, i, per a les ciutats, funcionen com un pol d’atracció per qui cerca oportunitats de feina, amb lloguers assequibles, però precaris i deteriorats. Hi conflueix el flux de població que arriba en recerca d’oportunitats i el flux de població de sortida.

 Les ciutats d’arreu del món, i Palma no n’és l’excepció, tenen barris vulnerables que compleixen el seu paper dins l’entramat urbà. Existeixen perquè són necessaris pel funcionament econòmic del capitalisme. No s’han d’analitzar de manera aïllada, sinó que formen part de l’estructura social de la ciutat que és en sí excloent. 

Cal continuar invertint per pal·liar o compensar mínimament l’aprofitament abusiu que en feim, tant social com econòmic, de la gent que viu en aquests barris, però sent molt conscients que la inversió no revertirà cap situació mentre duri el capitalisme extrem.

No assenyalem més les víctimes, Son Gotleu és només el símptoma.

Compartir el artículo

stats