La Plataforma Estatal de Organizaciones de Mujeres por la Abolición de la Prostitución (PAP) ha organitzat una campanya per a fer visible l’opinió de moltes dones feministes que estem en contra d’aquest negoci il·lícit que utilitza el cos de les dones per a fer negoci.
Les dones i les xiquetes són tractades poc més que si fórem bestiar sense cap dret ni cap mena d’independència per a prendre les seues pròpies decisions i obligades a ser penetrades per qualsevol orifici del seu cos (aquells que són penetrables) per tal d’obtindre diners per a ells. Privades de dignitat i de drets i ofertes als puteros per a satisfer els seus desitjos sexuals, són violades i colpejades sense cap mena de protecció i igual que quan el putero no es vol ficar el preservatiu, no hi ha cap conseqüència ni cap defensa d’elles.
Necessitem abolir aquestes pràctiques denigrants per a guanyar en dignitat social com a poble i com a Estat, perquè mentre hi haja dones en situació de prostitució no es podrà parlar d’una democràcia moderna. Perquè els termes democràcia moderna i esclavitud sexual o reproductiva és un oxímoron en si mateix.
Irene Montero va convidar a les comunitats autònomes a tancar els prostíbuls fa uns dies, però encara no ha afrontat una llei que abolisca la prostitució. I és urgent. Perquè la vida de moltes dones i xiquetes està en joc.
Al País Valencià fa un poc més d’un any, es va constituir el Front Abolicionista del País Valencià en el mateix sentit: lluitar contra la mercantilització dels cossos de les dones i per l’abolició de la prostitució, de la pornografia i dels úters de lloguer per ser formes de violència extrema i brutal de violències masclistes i patriarcals cap a les dones.
Soc conscient que el moviment feminista és abolicionista i que els lobbies de proxenetes i puteros estan finançant moltes campanyes a favor de la regulació d’una activitat que deixa sense dignitat a tantes dones i xiquetes i que està basada en la feminització de la pobresa i un lucratiu negoci basat només en el desig sexual masculí i que permet guanyar molts diners a aquests lobbies.
A Irene Montero, com a responsable màxima del ministeri d’Igualtat, li tocarà decidir on posicionarse, si al costat de l’aliança criminal entre patriarcat i capitalisme, que és en definitiva el que significa la legalització de la prostitució, o amb el feminisme i en l’abolició d’aquesta activitat violenta i criminal que fa negocis sobre una matèria primera humana com són els cossos de dones i xiquetes. I sembla que aquesta decisió li està costant a la ministra.
És cert que hi ha massa complicitats socials que justifiquen aquestes activitats il·lícites, i que fer front és plantar cara a moltes resistències socials, però ara toca fer realitat allò de la justícia social per a totes i tots i no deixar enrere les dones prostituïdes. I no em referisc sols al moment de la pandèmia, en referisc al moment polític actual on, amb un teòric Govern feminista s’haurien d’afrontar aquests temes d’una forma radical i prendre decisions que acabaren amb l’abolició d’aquestes pràctiques que generen beneficis als proxenetes a costa dels cossos, les vides i el sofriment de tantes dones i xiquetes. Ara és el moment d’actuar. A veure on s’ha quedat la definició de Govern feminista...
