En la setmana que Alian Cocq, ciutadà francès afectat per una malaltia incurable, s’està deixant morir en directe després que el Govern francès li negués una mort digna mitjançant l’eutanàsia, al Congrés dels Diputats se segueixen fent passes per regular el dret subjectiu a sol·licitar ajuda per deixar la vida davant una situació de patiment greu, irreversible i inevitable.

La mort forma part de la vida. Morir constitueix l’acte final de la biografia personal de cada ésser humà i, per tant, no pot ser separada d’aquella com si fos una qüestió diferent. Quan una persona plenament lliure i capaç es troba davant d’una situació vital que a parer seu vulnera la seva dignitat i integritat, la vida, entesa com un bé o un dret, s’ha de ponderar a altres drets i béns com són la integritat física i moral de la persona, la dignitat humana, el valor superior de la llibertat, la llibertat ideològica i de consciència i el dret a la intimitat.

Podem definir l’eutanàsia com aquella actuació que produeix la mort d’una persona de manera directa i intencionada per mitjà d’una relació causa efecte única i immediata, a petició informada, expressa i reiterada en el temps per aquesta persona. Tot en un context de sofriment per una malaltia o discapacitat incurable i que la persona experimenta com inacceptable i que no s’ha pogut resoldre per altres mitjans. L’eutanàsia s’ha d’entendre com una opció, mai com una imposició u obligació. Ningú està obligat a acollir-se a ella, però ho permet.

Actualment ens trobam en un context on moltes comunitats autònomes, entre elles Balears, hem regulat els drets i les garanties de les persones en el procés de morir respectant la seva autonomia i la seva voluntat de morir en condicions dignes. Tot entès dins una estratègia de cures pal·liatives universals (cures pal·liatives integrals, intimitat, acompanyament, voluntat anticipada, rebuig a l’obstinament terapèutic). Una estratègia complementària i no contradictòria o excloent amb la regulació de l’eutanàsia.

Des de fa temps al nostre país existeix un espai (voluntat social, política i suport constitucional i jurídic) per regular i legislar a Espanya sobre el dret a l’eutanàsia. Hi ha successius resultats d’enquestes del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) que evidencien que a la nostra societat més d’un 70% dels ciutadans estan a favor de la seva regulació. 

Un context on, després de diversos intents, el Congrés dels Diputats acordà per primera vegada prendre en consideració la proposició de llei del Partit Socialista (PSOE) per regular l’eutanàsia en el nostre estat, començant la seva tramitació legislativa. La proposició de llei que es sotmetrà a debat a la cambra baixa es fomenta amb una idea molt senzilla: reconèixer el dret a morir a les persones que pateixin una malaltia crònica, greu o invalidant i un sofriment físic o psíquic intolerable. 

La proposta té totes les garanties ètiques i la seguretat jurídica per assegurar que la decisió de la persona que demana l’eutanàsia sigui autònoma, lliure de pressions, informada, conscient i mantinguda en el temps. Recordem que a l’eutanàsia el metge no proposa. La decisió és de la persona malalta, però exigeix un acte mèdic. Per això també regula els requisits que deuen complir els professionals sanitaris (contemplant l’objecció de consciència), en la presa de decisions i en la seva actuació. Com també la revocabilitat de la decisió en qualsevol moment o la creació d’una comissió autonòmica per controlar i avaluar tot el procés de forma prèvia i posterior a la mort.

La mateixa proposició de llei de l’eutanàsia pretén regular sistemàticament i de manera ordenada els supòsits a on l’eutanàsia no sigui objecte d’un fet penal. Així esdevé imprescindible modificar l’article 143.4 del Codi Penal que tipifica i penalitza l’eutanàsia i el suïcidi assistit.

Tot i que s’ha de celebrar que la regulació i despenalització de l’eutanàsia ara entra a un procediment legislatiu desconegut de moment, som conscient que per assolir-la durant l’actual legislatura, necessitarem una bona dosi de bona voluntat política i enteniment. Només amb el diàleg i el consens aconseguirem reconèixer un nou dret a la ciutadania. Hem de seguir promovent un ampli debat social, polític, jurídic, ètic, sanitari i professional sobre la despenalització i regulació de l’eutanàsia i perquè aquesta sigui regulada com un dret subjectiu de les persones que es troben en determinats supòsits per demanar i rebre ajuda per morir

El sofriment no té ideologia. Per Ramón Sampedro, Alian, Iván, Inmaculada, Maribel, Andrea, María José o Ángel, per aquells que han lluitat i lluiten perquè tots i totes tinguem dret a una mort digna, hem de seguir sumant voluntats per assolir un nou dret subjectiu pels ciutadans i ciutadanes del nostre país que ho puguin necessitar.