El virus s'ha desbocat a Mallorca i la resta d'Espanya. Ningú no ens diu clarament què hem fet malament. Les autonomies apunten cap al Govern central. Pedro Sánchez els recorda, sense necessitat d'obrir boca, que eren elles les que asseguraven que ho farien millor. Els que ja tenen una certa edat assenyalen el jovent i les seves disbauxes. Els pares reclamen als consellers d'Educació que donin instruccions clares sobre la tornada a classe, els responsables regionals demanen un marc general a la ministra Isabel Celaá i ella callà fins dijous. Ningú no ens dona raó de per què la segona onada ha arribat dos mesos abans del previst. Tampoc no ens diuen per què ara les Balears no han frenat el virus quan ho aconseguí en els mesos crítics. Tampoc no sabem perquè la virulència de la Covid-19 impacta molt més a Espanya que a la resta d'Europa.

Davant la situació, cal prendre mesures. Si continuam així, aviat tornarem a les rodes de premsa dels mesos de març i abril. Sí, aquelles en què Fernando Simón compareixia cada dia envoltat d'una dona que representava el ministeri de Transport i tres uniformats de l'Exèrcit, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. En aquests encontres, que durant setmanes seguirem amb el mateix interès que una final Barça-Madrid de la Champions League, ens llegien el balanç diari de la guerra. També ens contaven que un espavilat sortia a passejar amb un ca de drap per botar-se el confinament o que els soldats havien desinfectat setze mercats i sis residències de tercera edat.

Quan tornin, si tornen, aquestes compareixences públiques, serà imprescindible incrementar-hi el nombre de participants.

Per exemple, serà imprescindible la presència de Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del Poder Judicial. Vestit amb toga i punyetes, explicarà amb els altres uniformats les novetats del dia. Per exemple, per què amb la mateixa llei a la mà un jutge de Vitigudino declara que el govern autonòmic vulnera principis fonamentals en prohibir trobades de més de deu persones i, en canvi, un de Totana ho troba perfectament ajustat a la llei i a la Constitució. Els ciutadans quedarem convençuts que el problema és la nostra ignorància en qüestions legals i no la incongruència dels jutges, com fins ara pensàvem.

També hi assistiran un representant dels professors i un dels alumnes. Cada dia informaran que s'han detectat vint-i-dues aules a les quals hi havia més de vint alumnes, que s'ha amonestat a cent dotze centres on els infants sols s'han rentat les mas quatre vegades i que s'ha castigat a dos infants per mesclar-se al pati amb la bombolla veïna.

Els funcionaris parlaran que han amonestat tres ciutadans que s'han apropat a menys de dos metres. El doctor Miguel Lázaro denunciarà la incompetència de tots els polítics. Un poc més els de l'esquerra, cal afegir, però tots. Un representant dels futbolistes explicarà el gran sacrifici que fan per entretenir el país i reclamarà que Hisenda deixi d'inspeccionar-los per compensar el seu esforç.

Cada cap de setmana serà el president qui sortirà per televisió amb els objectius següents: a) demostrar que és incapaç d'enviar un missatge important de manera directa i en cinc minuts; b) exhibir manca d'emocions; c) donar arguments a Quim Torra i Pablo Casado perquè el posin com un pedaç brut.

La proposta no és absurda. S'avé com mascareta a la boca en un país en el qual cadascú mira per ell sense tenir en compte la resta.