Si ens dedicam a mirar les notícies a diaris, les escoltam per radio o les veiem per televisió, sembla que no hi ha res més al món que el Covid, una malaltia de la que ha mort, de moment, el 0,02% de la població balear. El principal problema de la pandèmia és evitar el col·lapse del sistema sanitari, un sistema que s'ha vist retallat a les darreres dècades i que a l'hora de la veritat, n'hem pagat les conseqüències. Basta en recordar a algun il·luminat que ara ens ensenya a rentar-nos les mans i fer vídeos de la precària economia illenca però que, quan estava en el poder, va estar a punt de tancar dos hospitals.

Però aquí no parlarem del Covid, ni de l'evidència de que ningú sap el que s'ha de fer, tema perfectament demostrat amb tot un seguit de normes dictades pegant pals de cec. Aquí parlarem de medi ambient, aquest tema que semblava de vital importància pel desenvolupament global i del que, avui en dia, ningú se'n recorda. Perquè... algú se'n recorda de la declaració d'emergència climàtica decretada pel Govern el novembre de l'any passat? En ella hi figurava la voluntat ferma de lluitar contra l'escalfament global. Agrairé que algú m'il·lustri si és el cas que se'n hagi fet alguna cosa.

Algú se'n recorda de la llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, també aprovada a principis de l'any passat? Havia de ser una llei capdavantera, no tan sols a Espanya, sinó fins i tot a Europa. Què se'n ha fet de tot plegat?

Si un simple recurs, seguit de la tradicional lentitud administrativa, ha evitat que es netejàs enguany el litoral balear, o no s'han pogut evitar els vessaments de fecals en uns mesos que pràcticament no ha plogut, ens hem de creure que el nostre medi és una prioritat per a algú?

A les Balears tenim un seriós problema d'amnèsia selectiva perquè tenim molt clar que vivim del turisme, però no tenim tan clar que el turisme no és més que la conseqüència d'un medi natural privilegiat, que ens hem obstinat en destruir dècada rere dècada. Per què cuidar el medi natural si de cada any venia més turisme malgrat el consum del territori avança a passes de gegant, la mar s'omple de plàstics i els abocadors amenacen desbordar-se?

Però el canvi climàtic avança a velocitat de creuer, provocant al món moltes més morts que el Covid... però com que això passa, momentàniament, a altres latituds, pensam que no ens afecta. Però quan el canvi climàtic provoqui la desaparició de les nostres platges, que ja ha començat, ens serà igual si a altres països imposen quarantenes als turistes que visiten les illes perquè, senzillament, no vindrà ningú. Quan milers de fondejos il·legals fets sobre praderies de posidònia o els abocaments, també il·legals, fets per emissaris que tothom sap on són i de qui depenen hagi convertit el nostre fons marí en un desert, ens lamentarem de no haver posat fil a l'agulla quan encara hi érem a temps.

A unes illes on el terme "sostenibilitat" és simplement un desig des de fa anys, no ens podem permetre el luxe de deixar passar una ocasió com l'actual, en la que pràcticament haurem de començar des de zero. És important lluitar contra el Covid, però aquest és un problema amb data de caducitat. En canvi el món segueix girant i hi ha temes de vital importància que estan quedant perillosament a l'oblit col·lectiu i, el que és més important, a l'oblit de qui ha de prendre decisions. Amb Covid o sense, les conseqüències del canvi climàtic no s'aturen... i estan molt a prop d'engolir-nos. No debades, en el moment d'escriure aquestes línies, ja s'han esgotat els recursos naturals de la Terra per a aquest any.