S'estan complint les pitjors previsions que ens havíem fet al principi de la pandèmia. Per una banda la situació sanitària és clarament preocupant. Després de setmanes d'acabar l'estat d'alarma i d'haver passat per xifres molt baixes d'afectats, a mesura que avança l'estiu les dades que donen les autoritats sanitàries de les nostres Illes són cada cop més preocupants.

Si a això hi afegim les pèssimes notícies que per la indústria turística han suposat les decisions, respecte a les restriccions pels seus ciutadans de viatjar a les nostres Illes, adoptades pel Regne Unit, Alemanya i altres països europeus, la situació econòmica ha anat de mal en pitjor. A hores d'ara ja podem dir que la temporada està perduda i que les previsions més optimistes parlen d'una possible recuperació a la pròxima.

Ens trobem, doncs, de ple dins una gravíssima crisi econòmica que té conseqüències laborals i socials igualment dramàtiques. Se'ns presenta un hivern molt dur. Això ens obliga a prendre mesures urgents i radicals.

Davant la crisi sanitària, econòmica i social que vivim el fet absolutament prioritari és pensar en la gent afectada, treballadors, autònoms, petits empresaris i aplicar les mesures que calguin perquè ningú quedi desprotegit. Allargar els ERTOS el que faci falta i adoptar mesures d'emergència que facin possible ampliar les rendes socials, tant autonòmica com estatal per cobrir totes les necessitats.

Tan obvi és que s'han de prioritzar mesures urgents a curt termini, com que cal afrontar reformes i canvis a mitjà i llarg termini. Seria suïcida pensar que aquesta crisi és una malaltia passatgera que una vegada superada podrem continuar com abans i tots contents. És absolutament fonamental aprendre les lliçons que és dona aquesta amarga experiència.

Allò primer que hauríem d'entendre tant les institucions públiques com la societat civil en tota la seva pluralitat, és que per sortir d'aquesta crisi i afrontar el futur amb millors condicions cal un primer consens ciutadà que implica assumir que:

01.

La gravetat de la crisi i les dificultats per afrontar-la no es basen tan sols en la pandèmia sinó en les debilitats del nostre model econòmic, especialment l'aposta pel monocultiu turístic i en conseqüència que no ens trobem davant una crisi conjuntural, sinó que també té components estructurals.

02.

La necessitat inajornable d'iniciar canvis de fons en el nostre model econòmic i molt especialment turístic.

03.

Un canvi d'aquestes característiques no es pot fer d'un dia per l'altre i necessita d'una planificació a mitjà i llarg termini. Cal obrir una etapa de transició que també i molt especialment requerirà d'amplis consensos a l'hora de definir les prioritats, els temps i les possibilitats reals.

04.

Aquesta transició ha de passar per la progressiva reestructuració del model turístic que no pot dependre de l'increment quantitatiu de turistes. Haurà de caminar cap a un decreixement de l'oferta d'allotjaments. Mentre s'aposta per la diversificació impulsant l'agricultura i el producte local, l'economia del coneixement, l'economia verda, l'economia blava. La potenciació dels serveis públics, especialment amb els serveis a les persones i impulsar l'economia social i solidària.

05.

Ni afrontar les mesures urgents, ni molt manco un projecte estratègic d'aquesta envergadura es pot fer partint exclusivament de la capacitat política i financera de la Comunitat Autònoma. Sense incrementar la mateixa tot aquest projecte queda anul·lat. Cal millorar substancialment el nostre model de finançament, cal incrementar la nostra capacitat política d'incidència en els ports, aeroports, costa....i cal que la Unió Europea assumeixi els greus nivells de desprotecció de les Illes de la Mediterrània i aporti els costos d'insularitat que l'actual realitat comporta. En conseqüència necessitem consensuar entre les institucions, patits polítics i societat civil una "Agenda Balear" a reivindicar davant l'Estat espanyol i la UE.

06.

Tot això no es pot desenvolupar sense canviar l'actual estat de governança. Cal que, per afrontar la crisi que patim, tant a curt com a llarg termini, hi hagi una àmplia complicitat dins l'estructura política de la nostra comunitat, és a dir Comunitat Autònoma, Consell Insulars i Ajuntaments i d'aquestes amb la societat civil amb el sentit més ampli de la paraula.