Tan important com un pla de reactivació econòmica, ho ha de ser un pla de reactivació dels serveis públics a la sanitat, l'educació i els serveis socials, tres sectors afectats directament per la pandèmia de la Covid-19 que no són tractats, per part de l'Administració, amb la mateixa dedicació i el mateix compromís que el sector privat de l'economia de Balears. I no són tractats així perquè no tenen un pla de reactivació propi.
Algun partit de governens ha parlat d'un pla de "rescat" de l'educació, que encara no hem vist. Mentrestant, el curs 2020-2021 començarà amb les mateixes ràtios que el curs passat i el discurs oficial ha evolucionat des de la promesa de reduir ràtios fins a vantar-se del "grup bimbolla" (paquet de convivència format per alumnes i tutor, amb el mateix nombre que els grups aula del curs 2019-2020).
S'han fet plans de contingència als centres educatius sense prou recursos extraordinaris que garanteixin la seguretat sanitària establerta. L'àmbit educatiu no ha estat notícia per dissenyar un pla de contingència ambiciós i preventiu contra la Covid-19, com sí que ha passat en altres territoris de l'Estat espanyol. I tot s'ha dissenyat sense negociació amb els representants legals del personal docent.
En l'àmbit sanitari, primera línia per lluitar contra el virus, fan falta personal sanitari i recursos, quan el nombre de contagis continua engreixant l'ascens de la corba. Els centres i les unitats bàsiques de salut estan saturats i no poden garantir l'atenció telefònica. Els equips d'Atenció Primària estan desbordats i no es pot garantir la seguretat dels professionals ni dels usuaris. Cada dia hi ha més personal sanitari contagiat: per tant, és més necessari que mai dotar els centres del personal i el material necessari. A molts centres de salut hi ha personal de baixa que no és substituït per personal nou o, en altres casos, la cobertura demora més del que pertoca en aquesta situació d'emergència. Fins i tot hi ha centres de salut sense aire condicionat. Queda en evidència que fa falta un pla eficient i efectiu per a fer front a la pandèmia.
Pel que fa als serveis socials, les residències de gestió privada de persones grans han estat un dels focus principals de contagis, cosa que va obligar les institucions de Balears a intervenir-hi. En canvi, la gestió de les residències públiques, amb la implicació del personal, ha demostrat les fortaleses del sistema públic, malgrat que en els primers moments faltaven mitjans de protecció i que les ràtios hi són inadequades. En aquest sentit, resultarà necessari enfortir el sistema d'atenció domiciliària a la dependència i dotar les residències de més zeladors i auxiliars tècnics d'infermeria.
Pel que fa als recursos d'acollida de persones sense sostre, la pandèmia ha mostrat que falten recursos per allotjar persones sense sostre i amb dificultats greus d'inserció social. Calen nous centres públics d'allotjament, adequat s per intervenir en aquests col·lectius i evitar que la desigualtat generada per la pandèmia es faci més gran.
En darrer lloc, el principal centre de reforma de menors de Mallorca també ha mostrat que és inadequat i obsolet com a recurs per a l'allotjament i el treball dia a dia, tal com està plantejat actualment.
És evident que cal un pla de reactivació dels serveis públics i també que cal un pressupost específic de finançament estatal per poder dur a terme aquest pla de reactivació. Per a això cal aplicar plenament el Règim Especial de les Illes Balears (REB).
Per fer front a la crisi socioeconòmica calen recursos estatals i els serveis públics són essencials per paliar al màxim la incidència sobre les capes socials més vulnerables. Qualsevol pla de reactivació sense una memòria econòmica no serà un pla efectiu i eficient. No pot ser que sempre quedem enrocats amb el finançament autonòmic. Calen veus i fets que traslladin al Congrés la situació d'infrafinançament de Balears.
