Arran de la polèmica que està generant la mesura de prohibir fumar a qualsevol mena d'espai públic com a mesura de prevenció davant la pandèmia de la Covid-19 m'ha vengut al cap una situació viscuda aquest mateix estiu a un molt popular restaurant especialitzat en arrossos de cala Marçal, molt abans de plantejar-se aquesta mesura.

Arribarem -dues nines d'onze anys i dos adults- al restaurant a l'hora reservada i ens acomodaren a l'única taula lliure a la terrassa, devora una taula ocupada per sis homes ben mallorquins i grandets, que ja estaven fent les postres i els cafès, ben rebentats atesa la varietat de botelles que els havien deixat a la taula. Es veia venir que s'acostava una llarga sobretaula, que es culminaria amb una ronda de gintònics. A l'instant vaig veure que l'alt volum de la conversa en aquesta taula molestava a les taules dels voltants, parelles o famílies estrangeres, no tan acostumades com nosaltres a la cridòria. No contents amb això, tots ells encengueren els seus cigars, un rere l'altre, de manera que es va generar un fum bastant dens, atès que no corria gens l'aire. Les cares de pomes agres d'alguns clients ja eren tot un poema, i quan ens anaven a servir la nostra paella les nines també es queixaren que els feia oi la fumassa de tabac. Vaig demanar al cambrer si els hi podia demanar que apagassin els cigars i la resposta va ser -bastant taxativament- no, que allà no estava prohibit fumar.

Són necessàries tantes prohibicions o més aviat ens manca educació, urbanitat i civisme? Quantes coses, que pot ser feim amb tota naturalitat quan estam sols o a casa, per exemple, deixam de fer en determinats àmbits o espais només per respecte envers els altres sense necessitar que ens ho prohibeixin expressament? Igualment en feim d'altres, o feim la vista grossa quan altres les fan, mal vistes o fins prohibides, perque no molesten ni perjudiquen ningú.

És només aplicar amb sentit comú allò de que els nostres drets acaben allà on comencen els drets dels altres.

Que no estigui prohibit fumar a una terrassa no justifica que no deixis de fer-ho quan estàs generant unes molèsties i perjudicant la salut d'altres persones. Vos imaginau que de cada copa de vi, tassa de rebentat o gintònic que begueren haguessin obligat a la resta de clients a pegar-ne un glopet, inclosos nins i nines? Quina animalada, veritat? A qui se li pot passar pel cap una cosa així! Idò això és el que passa amb el tabac i els fumadors passius, no?

Com ja deia Aristòtil: "Si els ciutadans practicassin entre ells l'amistat, no faria falta la justícia".