L'avís que l'Institut d'Epidemiologia Robert Koch publicà dia 14 del present sobre els riscos que entranya visitar Espanya i Balears sap greu. Però essent honestos, l'increment de persones afectades pel virus Sars-Cov-II era alarmant des de feia uns dies. Teories sobre l'origen de tal puixança vírica, tantes com es vulguin. Però el més constructiu seria cercar solucions. En un espai transversal on els diferents sectors de la societat civil illenca hi estiguessin representats. Basant-se amb les següents prioritats:
1.- Les persones. El primer i fonamental. Els treballadors -centenars de milers de contribuents, per cert- que estaran prop d'un any sense cobrar una paga sencera. Contingent humà que tan sols a Mallorca pot arribar al mig milió d'ànimes. Amb masses famílies depenent única i exclusivament del que en diem "turisme". Que no tan sols són treballadors d'hotel. Engloba totes les seves indústries auxiliars, gairebé tota la restauració i oferta complementària. Sia aquesta el tren de Sòller o les barques que fan el transport a Cabrera. L'ERTE fins el març del 2021 hauria de ser l'objectiu. Consideracions partidistes al marge.
2.- Les empreses. No hi haurà temporada 2021 sense una xarxa empresarial forta. O com a mínim, que no sigui molt més dèbil del que ja és en l'actualitat. Teixit empresarial molt condicionat pels prèstecs atorgats la primavera passada per l'Institut Oficial de Crèdit, amb un sol any de carència. S'hauria d'evitar una tardor i hivern abundant en concursos mercantils. En molts casos, acompanyats de garanties hipotecàries. Amb la qual cosa no s'hauria de descartar un augment de desnonaments per fallides.
3.- Les entitats financeres. Un augment sobtat i generalitzat de deute bancari afegit a una davallada d'ingressos operatius de les pròpies institucions d'estalvi els podria provocar una crisi sectorial. La tant temuda crisi sistèmica. Molts economistes la donen per bona en menys de dos semestres si les vacunes no donen resultat.
4.- La demografia. Les pèrdues accelerades de població solen produir a la vegada una minva de recursos comunitaris molt importants. Aquí hi han dues consideracions a fer: a) si es vol una minva poblacional, si s'accepta pagar un determinat peatge per aquesta; b) en cas de reducció, que no afecti a la població amb més valor afegit.
5.- La gestió. Fer balanç. Des dels medis de comunicació fins als qui han pres decisions. En tot tipus d'àrees: turística, política, empresarial i/o social. Ni uns han estat sempre malament i uns altres no tant. D'aquesta gravíssima crisi -que pot no haver acabat- se n'han de treure lliçons com a comunitat. No valen les actituds premonitòries. Sinó més aviat les proactives. Les visions catastrofistes no són constructives. Les poc preparades, tampoc.
6.- Model turístic. Ja venia d'anys enrere, però enguany s'ha certificat l'obsolescència del model del turisme de masses com a negoci rendible. Els fons internacionals poden iniciar una campanya de compres hoteleres molt a la baixa. Més intensa que la que ja han començat en aquests moments. La pregunta és si aquest és el tipus de propietat hotelera que es desitja.
7.- Model productiu. Mallorca s'està arriscant a ser la nova Puerto Rico europea. Aquella illa pròspera, plena de llinatges catalans i mallorquins. Molts, productors i mercaders de cafè i sucre, els productes nacionals. Felicitat econòmica que se n'anà en orris els anys seixanta del passat segle: el territori havia confiat gran part del seu benestar al sector primari. I va perdre, quan la crisi agrícola va tocar de ple els cafetals i canyars. Li ha costat molt tornar a surar al protectorat nord-americà. Ho ha fet justament de la mà del turisme. Avui, la majoria del hotels del destí caribeny són tancats.
8.- Futur. La multinacional Astro-Zeneca i la Universitat d'Oxford prediuen que en cas de no haver-hi cap problema afegit, la vacuna contra el virus Sars-Cov-II podria ser una realitat relativament aviat. Si no hi haguessin proves fallides i reaccions contràries als primers experiments -ja fets en milers de voluntaris-, la fabricació massiva estaria prevista poc abans de Setmana Santa de l'any qui ve. La comercialització o implantació massiva de la medicina no es faria una realitat fins el maig, essent optimistes.
Cal una reflexió molt important sobre quin futur volem pels nostres fills. I un Govern valent que les faci seves. Donant marge no ja a l'oposició parlamentària, sinó a tots els agents socials del territori. Una taula de diàleg on no regni el curtplacisme electoral sinó l'alçada de mires. Amb aquesta eina, podríem tenir per endavant tres o quatre anys que socialment fascinants, econòmicament disruptius i políticament brillants. Balears és de tots. I val la pena posar-s'hi d'acord per elles. Si els actors implicats hi demostrassin un mínim interés, clar.
