Per primera vegada en sis-cents anys, enguany Elx no celebrarà la popularíssima festa del Misteri per la Mare de Déu d'Agost. La raó? La pandèmia que desaconsella congregacions massives de gent. El Covid-19, però, just és un problema temporal -esperem- per a aquest drama musical medieval, patrimoni intangible de la humanitat, segons la Unesco, i orgull de la població d'Elx, perquè darrerament s'han començat a qüestionar alguns aspectes poc edificants del text, que segons alguns erudits és una mostra descarada d'antijudaisme.
El Misteri d'Elx, com és sabut, és el drama més antic d'Europa. Íntegrament cantat, es tracta d'un conjunt molt heterogeni de texts i peces musicals que va prendre forma, probablement en el s. XV, però amb moltes adicions posteriors. El text, escrit en occità-català (i amb fragments en llatí), relata la mort de la Mare de Déu, l'intent per part d'un grup de jueus de profanar-la i l'assumpció del seu cos incorrupte al Cel. Se sol representar en dues jornades, anomenades Vesprà i Festa, el 14 i 15 d'agost dins la Basílica de Santa Maria a Elx, església construïda sobre una mesquita. La música consisteix en vint-i-sis peces que avui en dia s'interpreten vocalment amb la sola excepció de l' Araceli, un cant acompanyat per guitarra i arpa, i alguns interludis d'orgue.
L'antijudaisme (i no antisemitisme, ja que l'aversió aquí és a la religió i no a la raça) del Misteri es concentra en la segona jornada anomenada Judiada. Segons l'argument, mentre alguns Apòstols vetllen el fèretre de la Mare de Déu, un grup de jueus, atrets pels bells cants cristians, van a tafanejar, i veient el cos de Maria intenten fer-se'l seu.
No és nostra voluntat
Que esta dona soterreu,
Ans de tota pietat vos manam
Que ens la deixeu.
E si açò no fareu
Nosaltres cert vos direm
Que us manam en quant podem
Per Adonai que ens la deixeu
Aquest episodi agressiu-passiu dóna pas una acció violenta. Un dels jueus intenta apropiar-se del cos de la Mare de Déu per la força, però miraculosament queda baldat. Els jueus, horroritzats per aquest inesperat càstig, cauen de genolls i imploren perdó. Aquí els cristians negocien la seva cura i salvació:
Prohomens jueus, si tots creeu
Que la Mare del Fill de Déu
Tostemps fon verge, sens dubtar,
Ans e après d'infantar
Pura fon e sens pecat
La Mare de Déu glorificat,
Advocada dels pecadors.
Creent açò guarireu tots.
I aquí els jueus penedits -i desitjant guarir-se immediatament- responen:
Nosaltres tots creem
que és la Mare del Fill de Déu.
Batejau-nos tots en breu
Que en tal fe viure volem
A ella devem server
Tot lo temps de nostra vida,
Puix sa bondat infinida
Nos vullgué així guarir
La Festa culmina amb la Coronació i Assumpció de la Mare de Déu durant la qual cristians i jueus conversos canten junts en senyal de relativa germanor (relativa, perquè són "nous cristians" i per tant, per ara, encara sospitosos).
¿Què es pot fer, aleshores, quan una obra d'art resulta ofensiva a una comunitat de gent? La censura no és la millor solució perquè aplicada estrictament hauria d'incloure moltes obres de la imaginació humana que habiten territoris èticament dubtosos. La Passió segons Sant Joan de Bach, per exemple, té passatges plens d'antijudaisme, com són antijueus alguns fragments de Shakespeare, per a no dir res de les anacròniques i bel·licoses festes de "moros i cristians" així com tantes altres expressions culturals. No es tracta de censurar ni el Misteri ni Bach ni Shakespeare, però ¿no seria hora -sobretot en el cas del Misteri- de començar a parlar del seu antijudaisme?
