La crisi de la covid 19 no serà història fins que torni la festa. De moment, ciutats i pobles mallorquins han tancat la gatzara. Un any 'normal', les pàgines dels diaris i els informatius televisius d'aquests dies s'omplirien de balls de cossiers, ànecs de plàstic o carreres al cós. Beneïda normalitat, no hi sol haver res millor a contar. Enguany, Sencelles, Porreres, Sant Joan, Alaró... ja han anunciat que deixen la bauxa per quan arribin temps millors.

La festa carrega les energies baixes un cop acabada la feina. La festa allibera la ment dels problemes quotidians. La festa, com cantava Joan Manuel Serrat, apaivaga les diferències: "Hoy el noble y el villano, / el prohombre y el gusano / bailan y se dan la mano / sin importarles la facha".

No hi ha revetlles ni carrosses ni ball de bot. El sant patró es queda a l'església esperant una millor oportunitat de sortir en processó. La festa s'ha acabat. I no sols en sentit literal.

Tampoc hi ha festa en el turisme. Els hotels no s'omplen en obrir les portes. Encara més. Molts no han obert, els que ho han fet tancaran abans d'hora i els que acullen clients veuen com els seus passadissos estan més buits que plens. Si ets britànic, has de tenir moltes ganes de tocar els nassos a Boris Johnson per decidir venir a Mallorca sabent que en tornar estaràs dues setmanes presoner a ca-teva. I més si cerques disbauxa i has llegit a The Sun que Punta Ballena està tancada. Si ets alemany, has d'estar molt viciat d'aquesta terra per no fer un parèntesi en les teves visites anuals. I més si saps que t'han desactivat el carrer de la cervesa i del cuixot. Si ets espanyol, has de tenir el teu futur econòmic ben assegurat per pensar que la despesa que et deixis a les vacances no et mancarà quan arribi la tardor.

I amb l'absència de turistes, s'acaba l'alegria de bars i restaurants. De discoteques i locals de copes. De venedors de records i de taxistes. De cobradors de gandules i de servidors de watermelon amb carretons d'obra. De propietaris de cases de lloguer turístic i de comerços. Aquests darrers pel que deixen de subministrar als visitants i pel que no podran vendre a la clientela local, que arribarà a la tardor o a l'hivern amb les butxaques buides.

No hi ha ganes de rialla aquest estiu i no sembla que n'hi hagi massa més d'aquí a uns mesos. Com seran Nadal i Reis? Festejarem Sant Sebastià i Sant Antoni? Els fidels de la Setmana Santa es tornaran a quedar sense processons?

Primer volguérem creure que aquesta seria una crisi passatgera. Que la temporada seria curta, però que a l'estiu la cosa funcionaria. Després començàrem a reconèixer que 2020 era un any perdut per una comunitat que ha jugat tot el seu capital a la ruleta del turisme. Ara ja són pocs els que confien que l'any vinent tornarà la normalitat. Ja es parla del 2022... o del 23. Perquè tots els pronòstics es fan amb la mateixa bolla de cristall que empren els bruixots que prometen endevinar el futur. No importa si els anuncis vénen d'hotelers de prestigi com Gabriel Escarrer. O de ministres que conserven un cert prestigi com Nadia Calviño. O de consellers de turisme com Iago Negueruela, capaç de contentar sindicats i patronals. Qui encerti ho farà per atzar.

Els comuns dels mortals no ens refiarem dels anuncis de la vacuna miraculosa. Tampoc dels economistes que anunciïn els primers brots verds. Ni dels polítics que mostrin una gràfica que, segons ells, demostra que s'ha frenat l'acceleració en la caiguda intermensual de l'ocupació. Els ciutadans sabrem que hem superat la crisi sanitària i econòmica quan torni l'alegria. Coneixerem que arriba la normalitat sense afegitons el dia que recuperem la festa.