Tot just ahir el nostre fill Marc, que viu i estudia a Santiago, em va fer arribar unes fotografies de la presentació-homenatge al professor Perfecto Cuadrado que va tenir lloc el passat 22 de juliol a la Biblioteca Ramon Llull de Palma. Casualment feia dies que li donava voltes a la idea d'escriure alguna cosa sobre aquest emotiu i entranyable esdeveniment. A les fotos que m'envià en Marc es pot apreciar en Perfe, tal com l'anomenàvem la majoria dels alumnes que el tenguérem primer a l'antiga Facultat de Filosofia i Lletres de Son Malferit i més tard al Campus de l'actual UIB, rodejat de bona part d'aquests alumnes, tothom dret i amb la preceptiva mascareta. A l'acte es va presentar el llibre Como el camino empieza, palabra e imagen para Perfecto E. Cuadrado, un recull de 24 articles d'altres tants especialistes en literatura d'avantguarda a través dels quals s'analitzen les nombroses vies que connecten les cultures espanyola i portuguesa.
Corria l'any 1981. Després d'haver aprovat unes oposicions a l'Administració de l'Estat vaig decidir matricular-me a la Facultat de Filosofia i Lletres de Son Malferit en l'especialitat de Filologia hispànica, on al segon i tercer curs tenguérem les assignatures de Portuguès i Literatura portuguesa respectivament. Les impartia un jove professor amb un nom d'allò més curiós, peculiar si més no: Perfecto Cuadrado. Aviat es va presentar com a "en Perfe" i començà a parlar-nos d'un país i d'una literatura llavors llunyans per a nosaltres, dels quals a penes coneixíem quatre tòpics i generalitats. Aquell jove professor era natural de Santovenia del Esla, un poble de la província de Zamora. Amb un posat a cavall entre un trobador de l'Edat Mitjana i un monjo cistercenc (llavors lluïa una poblada barba i gaudia d'una generosa còrpora, tot sigui dit), ens engrescà en el coneixement de la literatura galaicoportuguesa i ens féu conèixer els seus principals referents: Rosalia de Castro, Luís de Camôes, Fernando Pessoa... Quan recitava algun fragment o poema antològic d'aquests o altres il·lustres escriptors enlairava els ulls cap al sostre, com si ens volgués encomanar la sublimitat que contenien aquelles composicions. Record com si fos ara la solemnitat amb què ens va recitar la cèlebre cantiga de Mendinho: " Sediame eu na ermida de San Simón / e cercaronmi as ondas, que grandes son; / ¡eu atendendo o meu amigo, / eu atendendo o meu amigo!". Així mateix levitava quan ens descrivia algunes de les delícies gastronòmiques del país lusità o quan evocava amb saudade la bella tradició dels fados, aquestes cançons amarades a parts iguals d'amor i de nostàlgia.
Si no vaig errat vàrem ser la primera fornada d'alumnes de portuguès, a la Facultat. L'any 1983 férem amb ell un viatge tan divertit com memorable, on ens mostrà tot l'encís de Lisboa quan aquesta ciutat tot just havia iniciat la passa cap a la modernitat de què parlava Fernando Pessoa. Una altra de les seves virtuts era la de posseir una paciència estoica; mai es va mostrar contrariat davant el portuguès que de manera irreverent i com a alumnes primerencs xampurrejàvem en aquest viatge, on destrossàvem literalment el lèxic i la sintaxi amb l'excusa que era una llengua prou semblant al català, si més no fonèticament. En aquesta eixida, que ell mateix qualificà a la dedicatòria que em posà al llibre objecte de l'homenatge "d'inoblidable", en Perfe se'ns mostrà com el magnífic i comprensiu professor que era, certament, però també com un company sempre planer i a l'abast. Amb ell descobrírem tant el bevent atlàntic i lleugerament àcid del vinho verde com l'èpica grandiositat d'Os Jerónimos, el monestir d'estil manuelí que conté entre els seus murs bona part de la història i la cultura portugueses.
Vaig tenir ocasió de reviure totes aquestes sensacions en la presentació-homenatge de la Biblioteca Ramon Llull. Precediren el seu parlament les intervencions de Gabriel de la S.T. Sampol, Francisco Díaz de Castro, Antoni Bernat Vistarini, Maria de Lourdes Pereira i Almudena del Olmo, que lloaren la figura d'en Perfe des de diversos vessants. Finalment prengué la paraula el professor i catedràtic de Literatura gallega i portuguesa de la UIB - Prémio Luso-Espanhol de Arte e Cultura i premi José Figueiredo de l'Acadèmia Nacional de Belles Arts de Lisboa, entre d'altres- per desgranar una intervenció prolífica en referències autobiogràfiques i records de la infància, etapa que reivindicà com a territori personal i intransferible i inici de tot camí vital. En acabar tots els assistents li dedicàrem un aplaudiment llarg i sentit, quasi tant com la saviesa i la humanitat que destil·len tots els porus d'en Perfe, un Mestre en majúscula però també un amic cordial i proper, qualitats que només són a l'abast dels escollits.
