Cinc mesos després del començament de la pandèmia de la covid-19, Itàlia registra una incidència d'infectats de 4,55 casos per cada 100.000 habitants els darrers catorze dies. Espanya patí una primera onada quasi tan desastrosa com la italiana, ara la nostra xifra és molt pitjor: 49,22 infectats amb la mateixa referència. Què hi falla? Perquè és una evidència que algunes coses s'han fet malament un cop començà el desconfinament.

Ha fallat el Govern central? El dia que Pedro Sánchez traspassà les competències a les comunitats autònomes va semblar que es llevava un pes de damunt, que després de mesos de tensió feia un alè i se'n rentava les mans. D'aprovar ordres ministerials i decrets quasi diàriament, a desaparèixer del primer pla de la crisi.

Ni ha donat resposta a les peticions de major control en els aeroports ni ha tengut una diplomàcia amb prou capacitat per donar resposta al bloqueig turístic del Regne Unit. Boris Johnson ha escollit Espanya per donar una lliçó de populisme. El dirigent europeu que més tard arribà al control de la pandèmia, ara és el primer a restringir moviments. Tria Espanya perquè no gosa fer el mateix amb els EUA, encara que Donald Trump presenta una taxa d'incidència de 282,46 casos, sis vegades més que el nostre país. El que més preocupa és la incapacitat espanyola de respondre al cop de gràcia que el primer ministre ha donat a una activitat turística que ja estava tocada d'ala pel virus.

Són les comunitats autònomes les que ho fan malament? Recordau què deia Quim Torra pel mes de març? Segons el president català, si la gestió hagués estat en les seves mans, el coronavirus hauria passat de llarg. Venia a ser una versió moderna de la desena plaga que Déu envià contra el faraó: l'àngel de la mort que matava els primogènits egipcis passava de llarg de les cases dels jueus marcades amb sang de xot. Quan la Generalitat recuperà les competències, la primera decisió que prengué fou botar una fase de desescalada en menys de 24 hores. Ara, juntament amb Aragó, presenta les pitjors dades de l'Estat.

Madrid seria l'autonomia antagònica de Catalunya. Què ha fet Isabel Díaz Ayuso? Durant la pandèmia traspassà al Govern central responsabilitats i errors propis. Un cop passada la primera onada del virus, ha estat la darrera comunitat a implantar la utilització obligatòria de la mascareta. Per descomptat, per demostrar que és especial s'ha inventat una targeta d'infectat que donaria avantatges a aquelles persones que haguessin passat la malaltia. Una idea a la qual cap científic i pocs juristes hi donen suport. El disbarat obligà el vicepresident a rebaixar un dia després el que havia anunciat aquesta senyora, la presidenta que tots els espanyols hem d'aguantar a totes les televisions, sols per ser la presidenta de Madrid i no de La Rioja.

Hi ha la possibilitat que els responsables en siguem els ciutadans? Tots ens hem trobat pel carrer amb gent sense mascareta o que la duu a la barreta en lloc del nas i la boca. Tots hem vist festes en les quals no es respectava cap de les normes de seguretat que aconsellen o ordenen les autoritats. A Itàlia, hi passà el mateix, però la policia i les multes elevades posaren fi a la festa descontrolada.

Ens ho hauríem de fer mirar, però no ho farem. Quan estàvem confinats lloàvem la nostra gran responsabilitat i solidaritat com a ciutadans. Però oblidam molt aviat. I no som reflexius. No analitzam què ens ha passat ni les conseqüències que se'n deriven. Per això ara anam cap enrere. Com els crancs.