Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Munar

Notes de tall

Jaume Munar

Espanya, capital Ginebra

Aquí, per ser un vertader prohom de la pàtria s'han de tenir els comptes a Suïssa i, només si les coses van molt bé, fer una mica de caritat amb l'excedent

Un grup de milionaris de diverses parts del món ha fet públic un manifest en el qual demanen als Estats que els cobrin més imposts. Dimarts passat, algú amb bon sentit de l'humor i encara amb més bon sentit de la metàfora, va decidir incloure entre els signants a Felipe VI i a Pablo Iglesias. Per descomptat, es tractava d'un error i, a les poques hores, els únics quatre noms espanyols que hi havia al llistat de signants varen desaparèixer. Si s'hagués arribat a confirmar alguna adhesió hispànica l'estabilitat del país s'hauria vist greument amenaçada, perquè aquí, per ser un vertader prohom de la pàtria, s'han de tenir els comptes a Suïssa i, només si les coses van molt bé, fer una mica de caritat amb l'excedent.

Molt abans que el clot negre de la Casa Reial esclatàs a cel obert, la indulgència amb els evasors de certa entitat i poder ja era norma general. L'any 2007, el Tribunal Suprem va establir la que es coneix com a Doctrina Botín, un dels majors escàndols de la democràcia que, a la pràctica, va suposar que la presumpta evasió de 2.000 milions d'euros per part del Banco Santander quedés impune. El pitjor del cas és que aquell precedent ha acabat servint per a crear un sistema que garanteix la mateixa impunitat cada vegada que els poders de l'Estat ho consideren necessari. Alguns mitjans asseguren ara que la famosa "Cuenta Soleado" investigada pel fiscal suís Yves Bertossa és el Sant Greal de l'evasió espanyola. El dubte, però, no és com digeriran els espanyols el seu contingut en un moment de profunda crisi econòmica i social, sinó si el dia que se'n revelin els titulars els poders públics estaran disposats a actuar amb la mateixa contundència amb què actuen contra qualsevol petit contribuent.

El relator de l'ONU sobre extrema pobresa, Philip Alston, acaba de fer públic el seu informe sobre la visita que va realitzar a Espanya a començament d'any. Alerta explícitament de la manca de progressió del sistema tributari, dels nivells alarmants de frau i elusió i de la desigualtat que tot plegat provoca. La dada més escandalosa que aporta és que les 35 empreses que conformen l'Ibex tenen 805 filials a paradisos fiscals. En els propers mesos, algunes d'aquestes empreses seran rescatades amb els imposts de tots, perquè el PSOE i UP -a diferència del que han fet els governs de França, Dinamarca, Polònia o Canadà- encara no han vetat els ajuts públics a corporacions amb aquestes pràctiques. Pareix que, a Espanya, pagar imposts és una penitència pròpia d'aquells que no han triomfat a bastament per guanyar-se un lloc al paradís.

Compartir el artículo

stats