Diumenge dia 21 de juny de 2020, el Diario de Mallorca va publicar en primera pàgina una fotografia: "Frai Juníper por los suelos; manifestantes antirracistas derriban la estatua del misionero mallorquin en San Francisco". La visió d'aquesta fotografia va causar estranyesa i molta pena a tots els que estimam i coneixem un poc el Pare Serra; i dilluns (dia 22 de juny), també en primera pàgina va sortir aquesta proposta, encara més sorprenent per un mallorquí o mallorquina, tenint en compte la persona que la proposa: "La edil Vivas pide retirar la figura de Frai Juníper en Palma".

Amb ocasió d'aquests fets (molt lamentables per nosaltres), hem pensat que en lloc de intentar fer nosaltres un escrit fent un comentari damunt aquests fets recents sobre la figura del Pare Serra, que fos ell mateix que ens demostràs, amb un breu escrit seu, el que pensava dels Indis, el seu comportament amb ells i de quina manera els estimava. Per això hem pensat que seria molt bo recordar o donar a conèixer el que va succeir en la Missió de San Diego de Alcalá, fundada pel Pare Serra: Dia 4 de novembre de 1775, un grup d'indígenes, dirigits per un indi batiat, assaltaren i saquejaren la Missió. Però sobretot voldríem recordar o donar-vos a conèixer unes paraules que va escriure el pare Serra, com a President de totes les Missions de la Califòrnia, en una carta dirigida a Antonio Maria Bucarelli, Visitador General de la Corona, fent-li una interessant petició. En aquesta revolta havien assassinat al missioner Frai Lluis Jaume, del poble de Sant Joan, i tres companys més de la dotació. La carta comença així:

"Senyor Exce·lentíssim,

Una de les principals coses que vaig demanar a l'Il·lustríssim Visitador General en el començament d'aquestes conquestes fou que si els indis, ja fossin gentils ja fossin cristians, em mataven, se'ls hauria de perdonar, el mateix demano a la vostra Excel·lència i ha estat un descuit no demanar-ho abans, i veure un decret formal de vostra excel·lència en aquesta matèria, per a mi i per als altres religiosos presents i que puguin venir en el futur, em consolarà de manera especial durant el temps que Déu nostre Senyor disposi afegir als meus ja molts anys de vida.

Que mentre el missioner sigui viu que el curin i escoltin els soldats, com les ninetes dels ulls de Déu, és cosa molt justa, i jo no faig cap menyspreu d'aquest favor, però si ja l'han mort, què anam a cercar amb revenges?

Diran que escarmentar-los, per què no en matin d'altres.

Jo dic que perquè no en matin d'altres, el que cal és curar aquest millor del va ser curat el difunt, i l'assassí deixeu-lo viu perquè se salvi, que és la finalitat de la nostra vinguda a aquestes terres, i el títol que la justifica. Doneu-li a entendre, amb un càstig moderat, que se'l perdona, en compliment de la nostra llei, que ens mana perdonar les injuries. I procureu-li així no la mort, sinó la vida eterna".

La resposta del Visitador General, Antoniko Maria Bucarelli, va ser:

"Després de llegir la vostra petició i de les prudents i cristianes reflexions que vostra Reverència exposa, inclinant-me al fet que convé més tractar d'atreure els neòfits rebel·lats que no castigar-los, contesto a vostra Reverència que d'aquesta manera ho he disposat, manant en aquesta mateixa data al Comandant Don Fernando Rivera Moncada que ho posi en pràctica..."

Aquest és l'autoretrat del Pare Serra que volíem presentar a la vostra consideració perquè poguéssiu conèixer-lo i apreciar-lo un poc més. Com veis és un retrat ben autèntic i certament fet sense la intenció de retratar-se, ni fet de cara a la posteritat perquè nosaltres (en el segle XXI) poguéssim treure'l de l'Arxiu i posar-lo damunt el diari per poder-lo defensar. Va escriure aquestes paraules perquè no matassin aquells pobres indis que havien assassinat al seu amic Missioner Frai Lluis Jaume i tres membres de la dotació.

En aquell temps la pena de mort era el més normal en tot el món conegut; era "legal"! Per tant el més normal era que, amb aquesta llei, l'indi (que estava batiat), responsable d'instigar la matança i el saqueig, fos comdemnat a mort, fins i tot a una mort violenta, essent indígena. Però la llei que seguia el Pare Serra manava: "a l'assassí deixau-lo viu perquè se salvi, que és la finalitat de la nostra vinguda a aquestes terres, i el títol que la justifica". ¡Més clar, aigua! El Pare Serra (després de demanar a Bucarelli, que en cas de que els indis, fossin gentils o cristians, el matassin, que els perdonassin) demana el perdó pels qui acaben de matar a Frai Lluis Jaume i els tres companys.

¿ No vos sembla que aquestes paraules són un retrat immillorable del Pare Serra, el Missioner? ¿V0s sembla que hi pugui haver algú (llegint això) que pensi que aquest home és enemic dels indis? ¿Que és un racista? ¿No és més bé el seu gran amic, i un defensor de la vertadera germanor universal?

Aquest autoretrat es troba en perfecte estat de conservació en un Arxiu, on es pot contemplar, fins i tot, la bella lletra i ortografia del frare mallorquí, com si fos un escrit recent. En els arxius, si se cerquen, es poden trobar, perquè hi són, molts d'escrits que enriquirien aquest autoretrat afegint-li molts i interessants detalls per poder veure, encara més clar el molt que va fer el Pare Serra pel indis i pels seus pobles.

El Papa Francesc havia tingut ben en compte aquest autoretrat i moltíssims altres detalls que se conserven, també, en els arxius, per organitzar aquella gran trobada a Wassigton de milers de persones vingudes de tot el món amb l'única finalitat de honorar el nostre sant; allà no s'hi va per a fer turisme, com podria ser Roma.

Realment moltes persones, gràcies a Déu, com s'ha vist aquests dies, segueixen apreciant el Pare Serra i la seva feina admirable.