Fa uns dies em vaig aixecar una mica iconoclasta. Amb ànsia de destrossar, pintar burots o bombardejar les nombroses escultures que Palma ha dedicat a personatges tèrbols o indignes de ser honorats. D'entrada, he preparat una llista dels monuments sobre els quals cal actuar per convertir Ciutat en un indret net de racistes, genocides i aculturadors.

Dinamita per a l'escultura de Jaume I, d' Enric Clarassó, a la plaça d'Espanya. Entrà a Ciutat de Mallorques a sang i foc, això ja ho recordava Eberhard Grosske quan era regidor, i imposà una nova cultura als mallorquins. De passada estalviarem la cridòria de cada 30 de desembre entre independentistes i ultradretans... encara que ambdues parts defensen el Conqueridor, però amb un significat distint.

A s'Hort del Rei tirarem de la peanya el Foner de Llorenç Rosselló perquè massacrà romans a pedrades. A la Rambla, hi farem el mateix amb els centurions que, espasa en mà, romanitzaren les illes, mitja Europa i el nord d'Àfrica. (Nota: també hem d'arribar fins a la Universitat per fer justícia amb un altre foner, el de Jaume Mir, que es troba al campus).

El Ramon Llull, d' Horacio de Eguía, que es troba a la confluència del Passeig Sagrera amb el carrer d' Antoni Maura, també ha de pagar pels intents de cristianitzar els musulmans, la qual cosa atemptava contra la seva cultura. És ben cert que els mahometans abans s'havien carregat els bizantins, els egipcis o els amazics, però aquesta qüestió l'han de resoldre ells. Per cert, la referència a l'únic president de Govern mallorquí em recorda que fou responsable de la Setmana Tràgica de Barcelona. La seva escultura, obra de Mariano Benlliure, es mereix el mateix final que tengué, el 1868, la d' Isabel II que estava a la plaça de la Reina: a terra.

A la plaça de les Drassanes cal liquidar el monument que ret homenatge a J aume Ferrer. Aquest mariner mallorquí del segle XIV fou pioner de la navegació a la costa occidental d'Àfrica, la qual cosa afavorí el comerç d'esclaus.

Em telefona la regidora Sonia Vivas per aconsellar-me una acció contundent contra la Dona que cus, de Pere Martínez Pavía, i contra la Maternitat, de Màrius Vives. Gràcies, Sonia. És evident que cal actuar contra aquells que rebaixen el paper de la dona a ser mares o a fer les tasques de la casa. Ja que estam amb el sexe femení, plantejam posar uns explosius a Nuredduna, de Remígia Caubet, perquè el personatge mitològic contat i cantat pel poeta Miquel Costa i Llobera traí el poble mallorquí.

Quasi oblit el bust del Capità Antoni Barceló, que bombardejà anglesos i pirates musulmans sense distinció de religió o raça.

Voldria ser solidari amb iconoclastes d'arreu del món i actuar contra Sant Juníper Serra, però a Palma i a Petra se m'han avançat. M'inform per saber si es pot fer alguna acció contundent contra l'estàtua del frare al Capitoli de Washington, però en fase documental m'envaeix una síndrome antagònica a la d' Sthendal. No em posa malalt la bellesa, sinó la gran quantitat de personatges dubtosos que hi trob. Ronald Reagan, el president que bombardejà Líbia i fomentà guerres subversives a Centreamèrica. Caesar Rodney fou un polític que tenia una granja on explotava 800 esclaus. Alexander H. Stephens defensà les lleis esclavistes del sud. El secretari d'Estat Henry Clay es negà a alliberar els seus esclaus. El president dels EE UU Jefferson Finis Davis en posseïa 74. Thomas Hart Benton, defensà l'expansió dels Estats Units d'Amèrica (EUA) cap a l'oest, la qual cosa significà massacrar les tribus índies i alguns mexicans. Charles Brantley Aycock, governador de Carolina del Nord, defensava el predomini de l'home blanc i escriví: "Que el negre aprengui d'una vegada per sempre que els dos pobles no poden barrejar-se". Edmund Kirby Smith lluità com a militar confederat per mantenir l'esclavitud. B arry Goldwater fou un polític que s'oposà a la llei de Drets Civils de 1964, que prohibia la segregació racial.

Tots ells, i alguns indesitjables més, tenen un marbre o un bronze a la seu del parlament dels EUA. Tant revisionisme és una tasca massa gegantina per un pobre mallorquí. Retorn a l'illa. Medit sobre si cal esbucar l'eròtica Jònica de pits fermes i cul abundós que Josep Maria Subirachs plantà a l'Hort del Rei. Finalment, decidesc indultar-la després de llegir el poema de Konstantinos Petrou Kavafis gravat a la peanya: "Per bé que trossejàrem / llurs estàtues / per bé que els bandejàrem / de llurs temples / no per això moriren pas / els déus".