Just abans de l'arribada de l'època de confinament, el Ministeri d'Educació informà sobre el projecte d'una nova Llei d'Educació (i van...?). Segons es va filtrar, l'esborrany no platejava l'obligatorietat de cursar l'assignatura de matemàtiques en algunes línies de batxillerat, entre les quals hi havia la branca tècnica. La qual cosa ha creat malestar entre diferents associacions i organismes científics, com el Cemat, comitè espanyol de matemàtiques, que preparen mobilitzacions i accions presencials i a través de les xarxes.
No sé qui són els assessors de la ministra en temes de currículum escolar, però eliminar les matemàtiques dels estudis tecnològics és un autèntic desbarat. I diré més, aquesta assignatura hauria de ser d'obligada presència a totes les modalitats d'estudis. Una altra cosa hauria de ser la revisió dels currículums, dels programes, dels continguts i els temes que els alumnes han d'aprendre. Aquí sí que és molt necessari ficar-hi mà de metge. Avui s'estudien i es practiquen coses del tot obsoletes, que tenen poc, per no dir nul, interès per l'alumnat i pels futurs professionals en els quals es convertiran els estudiants. Aquest és el tema, el quid de la qüestió: els continguts de les assignatures. Revisar continguts, però no eliminar l'assignatura. Eliminant les matemàtiques es fomentaran, com a mínim i d'entrada, dues coses: per una banda el desconeixement d'unes eines necessàries a l'hora de cursar estudis superiors fins i tot de matèries que poden semblar allunyades dels nombres i per altra es tancaran portes a una cultura general tan necessària en els temps que vivim.
Posem uns exemples per entendre millor els arguments anteriors:
1. Qualsevol estudiant que en un curs posterior cursi l'assignatura de física (que apareix a qualsevol carrera científica o tècnica), tendrà molt difícil, per no dir impossible, entendre res sense uns coneixements matemàtics.
2. A les carreres, la base de les quals són la biologia o la química, és necessari estudiar conceptes matemàtics com les funcions exponencials o les logarítmiques, entre d'altres.
3. Si un estudiant es decideix per carreres considerades socials o humanístiques ho tendrà difícil si no té unes nocions (i no només elementals) d'estadística i probabilitat.
4. I què podem dir dels estudiants del grau de Belles Arts? Segur que aplicaran millor el concepte de perspectiva si tenen una base geomètrica.
5. Per no parlar dels estudiants de Filosofia. Entendran alguna cosa sobre tautologies sense coneixements bàsics de Lògica?
Aquests són només uns quants models, vàlids pels qui seran alumnes universitaris.
Ara bé, i pels qui deixaran els estudis després de cursar el batxillerat? Doncs per aquests també serà necessari tenir nocions bàsiques de matemàtiques. Primer per entendre notícies i fets de la vida diària i segon per conrear un esperit crític que faci més difícil la manipulació. Tenir conceptes de matemàtiques és propi de persones que volen entendre el món: desxifrar un gràfic de barres o circular, saber com funciona el tant per cent, captar els significats d'expressions com creixement lineal, quadràtic o exponencial, veure que l'expressió creixement negatiu és un eufemisme (com moltes altres), entendre que frases com "des del minut zero" són absurdes o saber veure que girar 360 graus en el fons és no moure's del mateix lloc... Totes aquestes coses són necessàries per a la vida diària, per saber entendre el que els mitjans de comunicació ens aporten cada dia per després treure'n conclusions. Per tot això i més, són necessaris uns coneixements matemàtics. I no els mateixos per a tothom. Aquest, repetesc, és el punt clau: refer els programes de l'assignatura i que no tots estudiïn el mateix. Per alguns estudiants serà necessari treballar els mecanismes i les fórmules, per altres, en canvi, bastarà saber-ne els conceptes.
A la ministra i als seus assessors els hi aniria bé llegir més Charles Percy Snow, novel·lista i divulgador científic, qui a Les dues cultures i la revolució científica va defensar, en línies generals, el mateix que he exposat fins ara.
I si Snow els hi ve costa amunt, aleshores que es facin amb qualsevol llibre de Bertrand Russell, un dels grans matemàtics del segle XX i (quasi res) Premi Noble de Literatura! Un científic guardonat amb el premi literari més important de món. Amb Russell cau el mite de la separació en dues branques, la de les Ciències i la de les Lletres
I encara més, Einstein, que tocava el violí millor que molts professionals de la seva època, afirmà que ell veia les fórmules matemàtiques com si fossin partitures i que de no haver estudiat física hauria estat músic. La música, l'Art en general, és de ciències o de lletres?
