Les masses sempre han estat una carnassa apropiada per a la manipulació i el control des de dalt. No pensen ni enraonen, senzillament es mouen per instints bàsics, per la paüra, per l'egoisme; esdevenen ésser salvatges dins una multitud esgarriada. I això ho sap, per exemple, la Sra. Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid que amenaça el Gobierno de España amb protestes i casserolades per totes les barriades: "T'enviaré les masses, i llavors sabràs què és una protesta!" li ha dit al president. I tot això perquè exigeix tornar a la "seva" normalitat.
Ningú mai s'hagués imaginat que el món sencer es pogués aturar d'aquesta manera. Però, ja que ha passat, seria just i necessari reflexionar sobre si això de "tornar a la normalitat" és gaire assenyat. A quina normalitat? Al consum ferotge d'abans? A consumir productes que venen de l'altre cap de món per satisfer els capricis de l'imposat món globalitzat? A mantenir els milers de rutes aèries que enverinen diàriament l'atmosfera? A seguir construint barriades noves a Palma -amb milers de nous residents estrangers-, i urbanitzacions per tota l'illa? A seguir incentivant l'arribada incontrolada i massiva de turistes, de cotxes de lloguer, fins arribar als vint milions? A seguir la depredació del territori i construir noves autopistes i carreteres perquè hi ha més cotxes, més gent, més cases i pisos? A una saturació que ens obligarà a deixar morir per destrucció total l'illa?
La normalitat ja ha vingut sota el braç del Govern de la Comunitat Autònoma: més ampliació per als hotels -ha de venir més gent!-, la construcció de noves autovies i engrandir les que hi ha, més construcció sense límits. Però no veieu que aquesta "nova normalitat" és tornar a caure en els mateixos paranys que ens ha duit fins on som? Per què la classe política no actua per una vegada amb seny, amb perspectiva de futur davant aquesta situació alarmant amb què ens trobam ara? De què serveix fer polítiques destructores i sense cap plantejament que albiri un futur més inclusiu, més participatiu, més equilibrat, amb la premissa de zero consum de territori, amb la reconversió d'hotels obsolets, amb la incentivació controlada de lloguers turístics per a particulars? Per què no es considera equilibrar el sector primari amb les necessitats d'aquesta nova situació oferint qualitat i dignificar aquest sector? És veritat que cal un pensament global de la situació i una voluntat ferma per canviar o reconduir el model, el monocultiu que s'ha esbombat en aquesta crisi. De les crisis se n'ha de sortir reforçat amb alternatives, no copiant el model que ens ha abocat en aquesta situació. Els polítics tenen por de les masses... si no les poden manipular a la seva manera.
Tornar a la normalitat d'un món que ha depassat la mesura natural dels fets, les persones i les coses? Que a un jugador de futbol li puguin pagar tres-cents mil euros diaris, no és lògic, i en canvi a un metge, a un professor o a un infermer se li estiri fins a l'extrem el sou. Que es menystingui la feina dels pagesos i ramaders considerant-los un afegitó sense importància? La normalitat que ningú digui res davant la desorbitada despesa militar, amb la compra d'armaments per valor de milions i milions d'euros anual. O no poder investigar una persona que representa la màxima autoritat i que suposadament s'ha enriquit de manera poc ètica -il·legal?- i que té els doblers fora del regne d'Espanya... és això la normalitat?
Jugant a ciència ficció, tornar a la normalitat podria ser que el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, no es passàs pel folre una Llei cada vegada que parla; com Ràdio Calvià. O també que si de veres estimam la terra, el camp i els pagesos ens hi adrecéssim en la llengua pròpia de Mallorca, no amb una altra per arribar no sé on, i perquè "tanmateix ens entenem". I poder contestar obertament totes les qüestions plantejades de manera oberta i sincera, mirant el futur a partir del present que hem creat i que moltes persones troben que no és l'adequat per deixar als qui vendran darrera. Però això ja seria una altra normalitat.
