Des de començament de l'any passat ha tingut lloc al Centre Penitenciari de Mallorca, amb l'aixopluc del Secretariat Diocesà de Pastoral Penitenciària i del Centre d'Educació de Persones Adultes Amanecer, un taller de filosofia per a presos amb el títol de Viatge al món de les Idees. L'objectiu de l'activitat és contribuir a la reeducació i reinserció social dels participants mitjançant la divulgació i la reflexió filosòfica. Els interns participants, prop de trenta, han estat seleccionats pel centre educatiu i han mostrat un fort interès per l'activitat. De fet la seva absència sol ser un motiu d'alegria per tots ja que significa l'obtenció d'un permís per a veure la família, el seu pas a tercer grau o, fins i tot, la posada en llibertat per l'acompliment de la condemna. En tots els altres casos l'assistència voluntària és gairebé contínua.

A partir de l'exemple de Sòcrates, empresonat i condemnat a mort per un tribunal a l'Atenes clàssica, figura cabdal de la història de la filosofia, s'introdueixen elements de reflexió i debat sobre els conceptes que el savi grec intentava definir: la justícia, la prudència, la fortitud i la temprança. Allò que la posteritat medieval anomenà virtuts cardinals i que actualment consideram valors morals. Fins on es pot inserir el concepte de valor/virtut a les nostres actuals societats globalitzades? No hauria el concepte de valor/virtut esdevingut també líquid com la societat mateixa en que habitam? l també la reflexió socràtica ens pot menar a valorar com és possible que l'home més just i més savi d'una comunitat força avençada pel seu temps com era la grega del segle V aC fos condemnat a la màxima pena? Tal volta aquest fet, homes i dones justos condemnats, es segueix repetint en ple segle XXI? Sòcrates va escollir la seva condemna abans de infringir la llei de la seva estimada ciutat; ¿és un fet que es produeixi a la nostra societat de dret? o, més bé, aquells que més exemple haurien de donar són els que més infringeixen les normes que tots ens hem donat? Aquestes i moltes altres reflexions donen lloc a la posada en pràctica entre els participants al taller de filosofia del mètode socràtic basat en el diàleg.

El mite de la caverna pot mostrar la similitud entre aquells presoners platònics envoltats d'un món d'ombres i objectes ficticis en front dels interns actuals sotmesos a privació de llibertat i pobladors del microcosmos carcerari. La mateixa potència com a material per a la reflexió ens mostra el mite del carro alat on Plató plasma l'equilibri ordenat entre les distintes parts (racional, apetitiva i volitiva) permet el seu correcte funcionament. La recerca ideal de l'equilibri que l'estagirita Aristòtil situava en el just terme mitjà entre dos punts extrems, l'excés i el defecte. L'eudemonisme aristotèlic ens condueix a la concepció de felicitat que l'estoic Epictet, un filòsof esclau i per tant coneixedor d'allò què és la privació de llibertat, ens ofereix.

A partir d'aquests temes clàssics i d'altres molt pròxims als reclusos com comunicacions amb la família, permisos penitenciaris, reduccions de condemna, reinserció posterior, etc. van sorgint qüestions a debatre que serveixen d'eina per desenvolupar i enriquir la capacitat argumentaria dels assistents. També la participació passada o futura d'alguns interns en l'anual peregrinació del camí de Santiago que organitza Mn. Jaume Alemany amb la col·laboració del Centre Penitenciari dona lloc a animat col·loqui.

L'actual situació de confinament amb les conseqüents restriccions de totes les activitats culturals i educatives presencials han suposat la interrupció sobtada de l'activitat del taller filosòfic. Per altra banda s'ha produït la paradoxa de l'extensió generalitzada a tota la societat de la manca de llibertat que comporta la reclusió penitenciaria. Tal volta aquest confinament sanitari ens permetrà a tots, encara que sigui per un curt període, situar-nos una mica en la posició d'aquells que suporten llargs períodes de privació de llibertat en les nostres presons, despertar un sentiment de comprensió solidària amb els confinats dels centres penitenciaris i també amb els treballadors de la institució. Ànims a tots! I esperem que aviat es puguin reprendre totes les activitats suspeses per mor de la crisi sanitària.

*Doctor en Filosofia