Família: unitat social formada per un grup d'individus lligats entre ells per relacions de matrimoni, parentiu o afinitat.

Segons la Declaració Universal dels Drets Humans, la família és l'element natural, universal i fonamental de la societat, té dret a la protecció de la societat i de l'Estat.

És ben sabut que la infància s'ha de protegir i que s'han de preservar els seus drets fonamentals. En aquest sentit, la societat ha avançat força. Però aquesta protecció cap als infants ha anat lligada a una major exigència cap als familiars que se'n fan càrrec ja que l'organisme principal que ha de vetllar per aquesta protecció és la família. La família, en el seu conjunt, i principalment els cuidadors, no han rebut sempre els suficients recursos o suports per a aconseguir-ho. La família ha pogut no estar tan protegida. Sembla evident, però, que per a poder protegir a la infància, s'ha de poder protegir al grup familiar i resulta que això, a més, és un dret humà fonamental. Però, com es protegeix a la família? Com es pot fer en aquests moments de gran vulnerabilitat?

La situació del coronavirus ha implicat uns efectes que generen cert 'desemparament familiar': un increment de l'aïllament social, suports professionals escassos i a distància, contacte amb amics i familiars limitat a videoconferències en el millor dels casos, processos de malaltia i dol alterats, etc. La xarxa social al voltant de la família ha quedat debilitada i cal recompondre-la el més aviat possible.

Què s'està fent en aquesta direcció des dels Governs i des de la societat en general?

Sabem que hi ha moltes actuacions cada dia dirigides a aquest fi, però crec hem de ser exigents i proposar-nos què més podem fer.

Com a mesures d'alleugeriment del confinament, la família que conviu amb fills menors de catorze anys no té clar si pot sortir al carrer en conjunt. I un dels progenitors només pot sortir una hora al dia amb ells, a diferència d'altres sectors de la població.

Per altra banda, la societat s'ha encarregat també d'afegir crítiques als pares irresponsables (potser algunes certes) però quan no tenen una finalitat constructiva debiliten encara més al nucli familiar.

La xarxa social que es crea al voltant de la família és un element crucial de protecció, supervivència i benestar per als seus membres. Aquesta xarxa es pot estendre a tota la comunitat. Recordo a la meva padrina que, vivint a Catalunya, em deia: "val més un veí a la porta que un parent a Mallorca".

En aquests moments visualitzo a moltes famílies com si fossin un trapezista avançant per la corda fluixa...i agraint poder tenir una xarxa al davall.

Dins el cicle vital de la família trobam molta diversitat. No és el mateix viure en confinament amb fills en edat preescolar que amb adolescents. S'ha dit que els infants han estat els grans oblidats però diria que els adolescents encara més; per ells el context social va molt més enllà. I més diversitat familiar: famílies monomarentals o monoparentals, famílies amb progenitors separats, famílies reconstituïdes, famílies d'acollida, famílies adoptives, etc. Però totes tenen en comú que la xarxa social i comunitària pot ser un mecanisme de protecció.

I quin és l'altre sistema també encarregat de la protecció dels infants, i per extensió, de la família? L'escola no és només un lloc on els infants van a instruir-se, és un gran lloc de socialització on aprenen a formar part de la comunitat, imprescindible per al bon desenvolupament de les persones. És el segon context natural de l'individu, després de la família. La seva estructura i les activitats que s'hi desenvolupen generen unes microxarxes que construeixen aliances segures per créixer en societat. És un gran medi de prevenció. Les noves tecnologies ens estan oferint continuïtat però d'una manera molt més atenuada sobretot en aquest aspecte social. I s'accentuen les diferències ja que les famílies no tenen la mateixa oportunitat d'accés a aquests mitjans i es percep manca de directrius homogènies per part dels centres.

La reobertura dels centres educatius té riscos molt seriosos però els beneficis que se'n podrien derivar, val la pena tenir-los en compte. Veiem grans fàbriques que tornen a funcionar, perruqueries, bars, centres d'estètica, hotels, cinemes, companyies d'aviació, escoles d'estiu, etc... que anuncien la seva propera obertura. El medi escolar té moltes complicacions per mantenir una protecció en front el coronavirus però és imprescindible dedicar-hi molts esforços (institucionals i professionals) per trobar fórmules, ja no de conciliació familiar, sinó de protecció, com venim dient. Hi ha un desequilibri entre l'activitat laboral dels adults i l'escolarització dels fills però en aquests moments és un desequilibri insostenible per a moltes famílies. Hauríem de reflexionar sobre aquesta situació amb molt deteniment. Alguna cosa falla.

En la situació actual hi ha moltes persones que podem tenir necessitats diverses, no cobertes. Però un aspecte essencial que ha minimitzat els efectes del confinament ha estat vincular-se, tenir un llaç amb altres persones, que per extensió es pot considerar família (em remeto a la definició: individus lligats entre ells per (...) afinitat).

Tota la societat, prové, està immersa o formarà una família. I la xarxa social i comunitària que hem de seguir teixint entre tots, és una gran protecció per a que les famílies puguem seguir fent malabarismes.

Tots som família.

Psicòloga

www.escalidoscopi.net