Un interludi de set minuts i quaranta-dos segons. Un curt període de temps per evadir-se i esvair-se de la feixuga càrrega de la incertesa infinita. Un lapse per gaudir de la barcarola opus 202 d’Isaac Albéniz, dedicada a Mallorca. Una obra que “representa una illa misteriosa i bella amb influència musulmana”, segons el guitarrista britànic John Christopher Williams, que en va fer un arranjament per a guitarra. Un moment per remembrar la terra perduda, però també per complaure’s amb la immutable, la que es manté jove i polida malgrat el temps passat.
Set minuts i quaranta-dos segons és el que dura la pel·lícula documental Mallorca, datada entre 1932 i 1934. Signada per Maria Forteza, divulgada al llarg d’aquesta setmana per la Filmoteca Nacional i considerada una de les filmacions sonores espanyoles més antigues entre les dirigides per dones. Una autora gairebé desconeguda a ca seva que hem començat a recuperar aquests dies. Cantant de cuplé, popular durant els anys trenta del segle passat i casada amb el productor Ramón Úbeda.
El film, que ha cridat l’atenció del diari britànic The Guardian, comença amb un homenatge al compositor de Camprodon i amb un vaixell que trenca les ones mediterrànies. Després se succeeixen les imatges de dues illes: la que ja s’ha esvaït i la que ha arribat fins als nostres dies.
Ja no es veuen les ones quan trenquen a pocs metres de sa Portella. És improbable que un franciscà amb hàbit tregui aigua de la cisterna que es troba enmig del claustre del convent de Ciutat i l’aboqui en una gerra de test. Pocs infants passegen avui en solitud pels carrers de la Palma antiga. Els tramvies han estat substituïts per milenars de cotxes i autobusos. El Museu de Belles Arts sortí fa dècades de sa Llotja per ingressar a Ca la Gran Cristiana.
El film ens mostra l’illa desapareguda, però també l’altra que manté les seves essències. Monuments com l’església de Sant Francesc, el convent de Santa Clara o Can Verí. Els desenfeinats segueixen, quan poden, amunt i avall del Born per matar les hores. O veure gent. Els pescadors, encara que pocs, encara s’apropen o allunyen dels ports petits o grans. Malgrat la supervivència del sector primari, és més fàcil contemplar la navegació de iots o velers recreatius, quan les deixen, que no pas les barques de pesca. Les imatges de la natura de la Serra de Tramuntana, sa Foradada o la costa de Valldemossa podrien haver-se filmat fa pocs dies. Oliveres i ramats d’ovelles abunden a la pel·lícula de Maria Forteza, encara que el número de rumiants s’ha reduït substancialment.
La Mallorca de fa quasi noranta anys i la d’avui. És el que es descobreix a aquesta breu joia documental. A una gravació en blanc i negre que permet reflexionar sobre el fort impacte de l’activitat turística a la nostra terra.
Un dia arribà a Mallorca un element quasi desconegut fins aquells moments. El turisme generà un impacte brutal sobre la societat illenca i el territori. Amb ombres i llums. Omple l’illa de béns, però també és una repartidora de malifetes.
Quasi noranta anys després, un altre desconegut ha arribat a l’illa. Alguns diuen que el seu efecte serà passatger, però de profetes fallits ja n’hem escoltat centenars en aquesta crisi. Tal vegada d’aquí a uns anys, deu o cent, un film fet avui permeti saber quina Mallorca sobreviu i quina defalleix després de la Covid-19.
