Fa només uns mesos des del Consell de Model de Ciutat organitzàrem un cicle de conferències per reflexionar sobre la transformació de les ciutats des del punt de vista de la qualitat de vida dels ciutadans. "La humanització de la Ciutat" va comptar amb la presència d'alguns dels urbanistes de referència en l'àmbit internacional, com ara l'arquitecte i humanista danès Jan Gehl.

Gehl, que ha dirigit projectes com la peatonalització de l'Avinguda Broadway a Times Square o la transformació del centre de Copenhague, posa en valor les Ciutats per a la gent. És a dir, les ciutats dissenyades i enfocades a resoldre les necessitats de les persones, a escala humana.

Aquesta crisi sanitària, ens ha fet habitar de manera repetida les nostres llars i això em portà a reflexionar no fa molt en aquest mateix espai, la necessitat que tothom tengui no només accés a un habitatge a un preu assequible, sinó el dret que aquest habitatge s'adeqüi a les seves necessitats. Quan a poc a poc anem recuperant aquesta "nova normalitat", quan anem completant fases, serà el moment de, seguint les recomanacions sanitàries, reconquerir l'espai públic i assegurar-nos que la ciutadania té a tocar la ciutat que necessita i mereix.

Un espai públic que, com deia Gehl a Palma fa tan sols dos mesos, ha d'humanitzar la nostra Ciutat, és a dir, permetre que la puguem entendre i viure com a punt de trobada i de convivència. I per això és imprescindible alliberar l'espai que han anat ocupant, cada vegada més, els cotxes i guanyar-lo per als vianants. El vehicle motoritzat fa que les ciutats hagin de tenir més carrils, siguin més grises i també més contaminades. Per contra, des de l'Ajuntament consideram que l'espai que tots compartim ha de ser més verd, ha de tenir més natura i vegetació, i ha d'apropar als ciutadans les seves necessitats.

Sens dubte, com es dissenyen els espais públics, els nostres carrers, les nostres places ens defineix com a societat. I és cert que per avançar cap a aquesta ciutat més humana i propera també hem de fer canvis des de les administracions: és imprescindible fomentar el transport públic col·lectius, sobretot per a distàncies mitjanes i llargues. Només així evitarem l'ús del vehicle privat. I també és important que seguim avançant a l'hora de fer realitat més espais per a vianants, i espais segurs per anar en bicicleta, patinet? fórmules de mobilitat i desplaçament molt més segures per a les persones i per al medi ambient. Volem una ciutat on els habitatges convisquin amb els comerços, amb els serveis públics, amb els centres educatius, esportius i llocs d'esbarjo. Una ciutat, com deia Gehl, on els seus habitants ho puguin tenir tot a 15 minuts a peu.

S'ha demostrat que aquest model, que requereix també d'un canvi cultural, i que inicialment pot despertar reticències, també serveix com a estratègia clara per fomentar una economia més forta i resilient a mitjà i llarg termini. I aquests és un dels grans reptes que tenim com a societat en un moment en què el monocultiu turístic s'ha demostrat ineficaç a l'hora de sortir d'aquesta crisi. L'economia també ha de tenir la seva vessant més propera, més lligada als barris, al territori i, per tant, a les necessitats de la gent.

Recuperar l'espai públic per als ciutadans també ens permet viure amb més silenci i menys contaminació. Reduir la contaminació és una altra manera de promoure activament la salut i quan acabi el confinament, serà imprescindible cercar fórmules per cuidar-nos. Està científicament demostrat i contrastat que la biodiversitat és la millor eina de prevenció per a noves pandèmies. Tot això no només contribueix a frenar el canvi climàtic, sinó que fa de Palma una ciutat més saludable, més agradable, i, en definitiva, més humana.

Repensem l'espai públic per fer front als reptes que tenim per endavant, i fem-ho per transformar les ciutats i pobles per al procés de desconfinament i més enllà.