Quan les diputades i els diputats aplaudien Valentina Cepeda, treballadora del servei de neteja del Congrés, ella reconegué que li havia encantat perquè "...muchas veces somos invisibles", i en aquest cas per partida doble, per ser dona i per pertànyer a un sector infravalorat, el de la neteja. La visibilitat o no visibilitat també la decideix qui parla i qui escriu, i per a José María Calleja: "? el uso abusivo del género masculino en el lenguaje ha provocado la invisibilización de la mujer." En aquesta pandèmia, també ocorre.
L'hemicicle donava aquelles primeres pautes d'actuació, que ens acompanyen durant tota aquesta crisi sanitària, exemplificades a través del treball de Valentina: la higiene extrema, les cures, la rutina, la precaució, la tenacitat, l'ordre i el mètode, perquè tot vaja com està previst i arribem de la millor manera possible a l'erradicació de la malaltia, netes i nets com una patena. Així, "las labores propias del sexo", cuidar i netejar, traspassaven fronteres i es convertien en valors a l'alça, essencials, tant dins com fora de casa.
L'altre sector protagonista-imprescindible a què ens referim, i també molt feminitzat i molt més valorat, és el de la sanitat, on la plantilla està formada per més dones que homes i, en l'actual situació, l'ONU fa un clar advertiment quan diu que més del 70% del personal sanitari contagiat són dones. A més a més, quan els sistemes sanitaris estan saturats, les persones malaltes es queden a casa i s'hi afegeix així una càrrega que sol recaure sobretot en les dones. En aquest sector, a l'hora de contar el que ocorre, el llenguatge usat habitualment tampoc no és fidel a la realitat.
I d'aquesta manera, es van enfosquint les realitats, contant-les mal contades i a mitges. Com apuntava el periodista, abusar del genèric amaga el que tenim davant. El relat d'aquesta crisi sanitària està ple de genèrics i els mitjans de comunicació els reprodueixen parlant majoritàriament de "contagiats", "morts", "nins", "adults", "empresaris", "professors", "autònoms", "pares", "funcionaris", "damnificats", "recuperats", "afectats", "treballadors", "assistits"?, i d'elles, de les valentines, ni rastre.
En la fabricació de la notícia i més enllà dels usos i abusos genèrics, també hi ha una asimetria repetida i generalitzada pels mitjans de comunicació quan de manera habitual ens parlen de "metges i infermeres" oblidant-se de "les metgesses i els infermers". Els metges són ells i les infermeres són elles, així l'estereotip "jefe-secretaria" està servit i a punt d'arrelar en l'imaginari col·lectiu. Ells tenen estudis superiors, elles no. Ells saben més, elles no. Ells cobren més, elles no. Ells són caps, elles subordinades, etc. Però elles, les metgesses, i ells, els infermers, també foren molt aplaudides i molt aplaudits des del balcó d'aquell "optimista de fábrica", com li agradava definir-se a José María Calleja.
