Més d'un milió i mig de comptes falsos en les xarxes socials. La Policia ha detectat eixa quantitat obscena de perfils de mentida creats ex professo per a enganyar, per a mentir, per a calumniar, per a estendre l'odi i la por i tot això en un dels moments més crítics que ens ha tocat viure: enmig d'una pandèmia.
Recorde d'un curs d'intel·ligència emocional haver estudiat la finestra de Johari. És una eina que analitza la dinàmica de les relacions personals i s'articula en quatre espais: la primera cambra (àrea pública) és la part de nosaltres mateixos que els altres també veuen; la número dos (àrea cega) és el que els altres perceben però nosaltres, no; la tercera (àrea oculta) és l'espai personal privat, que només nosaltres coneixem, i l'última cambra (àrea desconeguda) és la part que ni nosaltres ni el nostre entorn aconseguim veure: allò que ni nosaltres ni ningú sabem de nosaltres mateixos. De totes les quatre àrees, és l'última la que més m'ha impressionat sempre. Ser conscients que podem fer les majors heroïcitats i les covardies més infames i no saber a quin grup pertanyem fins que no ens posen la crisi davant.
Ara valorem allò que no defenguérem prou abans: la sanitat pública i altres servicis públics tan necessaris com infravalorats, la neteja dels centres, la recollida de residus..., però quant de temps perdurarà açò en la memòria? I, mentrestant, mentre dure la crisi, quina heroïcitat serem capaços de fer?, quina covardia?
Estem vivint en un temps estrany, més que líquid és quasi gasós. Les xifres canvien dia en dia i hem d'adoptar nous règims, noves rutines. Aïllar-nos per a protegir-nos, privar-nos del contacte, mantindre la distància no com un signe de respecte, sinó de solidaritat i preguntar, preguntar molt com estem, oferir-nos, escriure missatges, fer videoconferències, no deixar els nostres majors a soles i respectar el veïnat, sense jutjar, sense manifestacions invasives. Cadascú guarda la pena com pot.
Mentrestant, persones 'mesquines': «menyspreable per falta o escassesa de generositat, de qualitats morals o de dignitat» inunden les xarxes de mentides, culpen dels mals als altres, sempre són els altres els roïns! La dignitat no es mesura en diners sinó en l'actitud davant dels desafiaments que ens planteja la vida. Difondre mentides, provocar la por, no col·laborar... és lleig en temps normals; en una crisi és indigne i potser criminal. En lloc de fer llum, fan fum i no necessitem ara cap incendi. Cuidem-nos d'ells.
