Els profetes del passat fan oi. Són aquells que ara saben tot allò que s'hauria d'haver fet en la crisi de la Covid-19, però que no ho digueren o actuaren quan amb les seves aclaridores opinions ens haguessin deslliurat de molts patiments.
Sabien que el confinament havia de començar ja el mes de febrer, que tots havíem de dur mascareta des del gener i que era necessari comprar respiradors abans que el mercat de productes sanitaris es tornàs boig. Ells, els nostres profetes del passat, feien mamballetes a Boris Johnson o Donald Trump quan menystenien el virus i amb la mateixa fermesa lloen els dos governants estrangers quan canvien radicalment la seva estratègia de lluita contra la pandèmia.
Sols Iker Jiménez i els seus companys del programa Cuarto milenio han demostrat ser profetes de bon de veres. En el programa emès el 15 de febrer advertí que seria necessari un confinament i un dels seus col·laboradors parlà de la crisi sense precedents i de les conseqüències econòmiques que tendria. Clar, és natural que ningú escoltés un programa que parla d'extraterrestres i fenòmens paranormals.
El poeta anglès Lord Byron advertí que "el millor profeta del futur és el passat"; el problema és que en aquesta crisi no tenim precedents en els quals inspirar-nos.
Ara són més necessaris que mai els profetes de bon de veres, capaços de preveure allò que ens durà el futur. No importa si són majors -Isaïes, Jeremies, Daniel...- o menors -Jonàs, Amós, Habacuc...-, segons la classificació bíblica. Fins i tot agrairem les veus d'homes i dones intel·ligents i inspiradors que ens expliquin el futur i com afrontar-ho.
Necessitam epidemiòlegs -i governants- que ens expliquin de manera clara les estratègies per preservar la nostra salut, que ens demostrin amb proves si les masqueretes són útils o no. Científics que investiguin contra rellotge, la qual cosa és poc compatible amb la tasca que desenvolupen habitualment, per trobar medicaments i vacunes per combatre el virus. Hauran de sorgir persones que siguin exemplars per a la societat i ajudin a generar un sistema de relacions més solidari. Mancaran economistes, empresaris i representants laborals amb la clarividència i la generositat suficients per sortir aviat i millor del forat en el qual han caigut la riquesa illenca, espanyola i mundial. Haurem de trobar guies espirituals, religiosos o humanistes que ens condueixin a la recerca de nous estils de viure i ser feliços. Haurà de sorgir una generació de polítics de visió llarga i determinació ferma en lloc d'aquells de mirada curta que no va més enllà de les eleccions vinents.
Tots volem certeses sobre les quals construir les nostres vides. Unes bases que milions de persones pensaven que eren sòlides fa menys de dos mesos s'han enfonsat.
En definitiva, en temps difícils necessitam líders. Dones i homes que primer ens donin esperances, a continuació exemple i, finalment, solucions. I convé alertar sobre aquells que, tot aprofitant-se dels temps confusos, intentaran endossar-nos un cabdill. Enfront ells, podem recórrer a Heròdot en una frase aplicada a la guerra tradicional, però que podem estendre a la no convencional que vivim ara mateix: "El poder d'Atenes es va fer cada cop major i demostrà com d'excel·lent és la igualtat davant la llei en tots els aspectes. Mentre visqueren oprimits pels tirans no obtingueren major èxit en la guerra que qualsevol dels seus veïns i, en canvi, quan es llevaren de damunt el jou dels tirans, demostraren ser els millors guerrers del món".
