"Som terriblement afortunats per ser aquí... generar qualsevol mena de vida, sia del tipus que sia, sembla tot un triomf en el nostre univers. Com a humans som el doble d'afortunats. No només gaudim el privilegi de l'existència, sinó també la capacitat insòlita d'apreciar-lo i fins i tot, en molts sentits, de millorar-la".
Així acaba el llibre Breu història de gairebé tot (A short History of Nearly Everything) que Bill Bryson escriví el 2003. És el llibre que hem de llegir tots aquells que no entenem els grans misteris de la ciència. Amb la seva lectura podem entendre la petitesa de l'home: "Si imaginem els 4.500 milions d'anys de la història de la Terra reduïts a un dia (24 hores)... Els humans sorgeixen aproximadament un minut abans de la mitjanit. La nostra història comparada amb la totalitat de la història de la Terra és d'uns segons".
Però, a la vegada, demostra l'excepcionalitat i la grandesa de la humanitat. És el resultat de moltíssimes casualitats. Tantes que seria com si ens tocàs la grossa de la loteria de tots els sorteigs durant deu anys. Un miracle que ni l'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra seria capaç d'assolir. "Som -escriu Bryson- un arxiu d'adaptacions, modificacions i retocs providencials que es remunten fins a 3.800 milions d'anys enrere".
Vivim temps excepcionals per culpa del coronavirus, però la realitat és que els homes i les dones som l'excepcionalitat més gran que puguem imaginar. Convé recordar-ho per evitar caure en el desencís. Ens ha tocat la grossa!
La grossa de viure, la capacitat d'estimar i ser feliços. La fortuna de poder superar els moments difícils i sobreviure, no sempre individualment, però sí com a espècie. La gran ventura de ser intel·ligents, de tenir el do de la paraula i el de la cultura. La possibilitat de sentir emocions o de ser solidaris. El plaer de la música, l'art o la lectura. I l'escriptura. El gaudi de la família i de l'amistat. El de superar pestes, guerres i altres calamitats per seguir endavant. L'enginy per progressar i millorar les condicions de vida. L'habilitat de realitzar grans descobriments científics que milloren la nostra qualitat de vida i la salut. De tenir un pensament abstracte. De filosofar. De posar-nos dempeus, contràriament a la resta dels mamífers. De sortir de la Terra i arribar al nostre satèl·lit, la Lluna. De fer eines. De debatre, discrepar i acordar. De creure en un Déu o negar-ne l'existència.
Convé recordar-ho en aquests dies, quan tenim la temptació de pensar que som els més desgraciats de l'univers.
El coronavirus no ens guanyarà. Sembla ridícul afirmar-ho quan som en el pitjor moment de la pandèmia o, el que és més angoixós, no sabem si les coses poden deteriorar-se encara més. Milenars de famílies, milions en el conjunt del món, pateixen i patiran. Ni els economistes optimistes ni els pessimistes ens poden oferir certeses sobre què passarà en acabar-se l'emergència sanitària. Alguns pronostiquen una recessió en V, altres en U i els que recorden 2008 escriuen una L. Tampoc tenim garanties que en apaivagar-se, el Covid-19 no tornarà com ho fa cada any la grip.
Però en els moments més tristos és quan amb més força hem de recordar que l'home és una excepció a l'univers. Al manco a l'univers conegut. I, sobretot, reforçar la segona gran qualitat que ens atribueix Bryson: la capacitat de millorar la nostra existència. Aquest és el repte.
