Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Purim i antisemitisme

É mile Durkheim (1858-1917), considerat el pare de la sociologia moderna, deia que una de les coses més característiques de la religió és la seva finalitat social, ja que compleix una sèrie de condicions, tals com la cohesió i la continuïtat del grup. Les festes religioses creen vincles entre uns i altres i és això el que passa amb les festivitats jueves. Generalment les festes jueves tenen una doble significació, religiosa i històrica, i en alguns casos es conserva l'origen agrícola. Una característica és la santificació de la festa transformant-la en mitsvà (manament). Les celebracions estan lligades a la commemoració d'alguns episodis transcendentals de la història del poble jueu. Tota festivitat comporta tres elements estretament relacionats: celebració, litúrgia i cerimònies especials. La commemoració ha d'observar dues lleis específiques: descansar i festejar. Un bon àpat, cants, anar a la sinagoga, gaudir del descans, de la família i dels amics, formen part de la festa. Aquest és el cas de Purim, que se celebra en el calendari hebreu cada 14 d' Adar (entre febrer i març), i que enguany escau en el capvespre d'ahir (del 9 al 10 de març del nostre calendari gregorià). No és un dia festiu a Israel, però tothom ho celebra, independentment del seu sentit religiós, i les oficines, tendes i institucions públiques fan horaris reduïts, no hi ha escola en aquest dia i el transport públic funciona com de costum.

Purim (anomenada també Festa de les Sorts) recorda l'alliberament del poble jueu de la dominació persa. Durant aquesta festivitat és molt important menjar i beure. La gent es disfressa „costum que prové de l'Europa medieval sota la influència del carnaval cristià i altres creences paganes„, es posen màscares i fan befa dels seus enemics, personificats en la figura d'Aman. A la sinagoga es llegeix el primer llibre d'Ester, i cada cop que es pronuncia el nom de l'enemic del poble jueu es pica de peus a terra o fan girar fortament les carraques amb la intenció de fer molt de soroll, com a acte de desaprovació. Faig cinc cèntims de la història d'aquesta festivitat que hi és descrita en aquest llibre de la Tanakh (Bíblia jueva) i que, com a curiositat, és l'únic llibre bíblic on no surt mai el nom de Déu. En el segle IV abans de l'era comuna, els jueus eren súbdits de l'imperi persa, alliberats per Cir de la diàspora babilònica. El rei persa Xerxes va oferir diversos banquets i després d'haver begut algunes copes de més, destitueix a la reina, Vaixtí, per no acatar les seves ordres de presentar-se davant d'ell. Aleshores, aconsellat pels seus acòlits, organitza un concurs de bellesa per a elegir una nova reina. Adassà, més coneguda com a Ester, es presenta al concurs a instàncies del seu cosí Mardoqueu, i és escollida com a reina, però no revela la seva identitat ni origen. Mentrestant, Aman es converteix en el primer conseller de Xerxes. El rei va donar l'ordre que tothom que entrés en el palau reial s'havia de prosternar davant d'Aman, però l'únic que no ho fa és Mardoqueu, cosa que no agrada al conseller. Aleshores Aman convenç al rei perquè faci un decret d'extermini contra tots els jueus de l'imperi i que, per sorteig, va recaure en el dia 13 d'Adar. En aquest decret es parlava que els jueus eren un mal poble que no obeïen ni acataven les lleis dels qui els governaven. Però, talment com es descriu en el llibre d'Ester, després d'algunes vicissituds que fan capgirar aquest esdeveniment, la reina aconsegueix que el decret vagi en contra d'Aman, que finalment és executat i Mardoqueu es converteix en el primer conseller del rei.

Tradicionalment Purim celebra la salvació dels jueus i la destrucció de la trama genocida d'Aman, simbolitzada per la victòria del poble jueu contra la seva tirania antisemita. És un missatge actual i vigent dissortadament, sobretot pel que fa a l'antisemitisme o judeofòbia, que torna amb prejudicis que hom ja creia totalment desapareguts; és a dir, els fantasmes del passat tornen amb altres banderes, probablement més mediatitzades, a vegades sota el nom de llibertat d'expressió, identitat, nacionalisme, drets, pàtria o quelcom semblant. Aquest nou brot d'antisemitisme en la societat actual és vist com a un sentiment d'amenaça de mort per aquells que són objecte del gest antisemita: assetjaments, assalts, increpacions que fan la vida impossible a molta gent. L'informe Manifestacions de l'antisemitisme en la Unió Europea (2003) i en la Resolució del Parlament Europeu sobre la lluita contra l'antisemitisme de l'1 de juny de 2017, entre altres, manifesta un increment dels atacs a la població jueva i que avui en dia desgraciadament encara continuen com es pot comprovar en cementiris, sinagogues, propietats i persones d'origen jueu, tant a França com a Alemanya i així a altres països. La filòsofa Hannah Arendt havia dit que l'antisemitisme modern és hereu dels seus antecedents medievals i, per tant, del vell odi als jueus. A més, preocupa a l'opinió europea, a vegades sense passar per una anàlisi més exhaustiva de la qüestió, el martiri que els israelians contemporanis infringeixen als palestins, deixant-los sense res perquè Israel existeixi, i això sense cap mena d'indici de culpabilitat per allò que se'ls està fent. Tot plegat pot fer acréixer l'odi contra l'altre.

Purim és un dia de gaudi i d'una certa relaxació en els costums. Per exemple, els haredim, els religiosos ultraortodoxos del judaisme, consumeixen gran quantitat de begudes alcohòliques fins al punt de no poder distingir entre el "benaurat Mardoqueu" del "maleït Aman". També és tradicional entre els fidels que van a la sinagoga de disfressar nins i nines, intercanviar regals, celebrar bons menjars i visitar amics i familiars. També és corrent fer pastissets, fets amb farina, sucre, ous i suc de taronja, farcit amb dàtils, nous o melmelada, anomenats "orelles d'Aman" (Oznei Haman, en hebreu). Purim sameaj! (Bon Purim!).

Compartir el artículo

stats