Potser per a algú recuperar un espai per als vianants no implica res més que llevar cotxes d’enmig. Ben al contrari, aquestes recuperacions ofereixen possibilitats per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans ja que representen el guany del vianant sobre el cotxe, l’oportunitat d’esdevenir un nou espai de convivència i punt de trobada, i, en molts de casos, l’ocasió de tornar a gaudir del nostre patrimoni sense cap destorb.

Aquest fet, el de recuperar la via pública per al vianant, no hauria de tenir cap connotació política i tant hauria de ser si el responsable polític és de dretes o d’esquerres. Però aquí el condicional és molt important: tenim una dreta, representada a l’Ajuntament, que ni tan sols creu en el canvi climàtic. Sortadament, la memòria històrica i les experiències més immediates ens recorden que només han estat els governs d’esquerres a Palma els qui han afrontat de forma valenta conversions en espais per a vianants que eren necessàries i han resultat transformadores per a la ciutat.

Oms, Blanquerna i Fàbrica són exemples que no s’escaparen de polèmiques i contra els quals s’enarboraren banderes clamant la fi del món. Però això no tan sols no va arribar a passar -no ho contaríem-, sinó que de l’espai en vàrem poder començar a gaudir els vianants, que en molts de casos sentíem que descobríem de bell nou la ciutat que habitàvem.

Velázquez és l’exemple més recent de recuperació d’un espai públic. Fa dos mesos que s’inaugurà amb el suport de la patronal de comerç, que reivindicava aquesta intervenció com a fonamental per a donar vida al teixit comercial. Com a d’altres espais recuperats a Palma, de forma progressiva s’ha aconseguit convertir-lo en un espai més d’èxit.

No es pot qüestionar, per tant, que amb aquestes iniciatives qui hi ha guanyat, a més del vianant, és el teixit comercial que ha estat capaç d’aguantar estoicament i esdevenir el comerç de proximitat, que crea lligam amb els veïnats, element aglutinador d’una comunitat, que fa barri i que, en definitiva, dona vida.

I el fet de donar vida s’ha d’entendre com la tranquil·litat de poder gaudir dels nostres carrers i places, de poder “amollar” els infants sense haver de passar pena, de veure’ls jugar al carrer, de compartir l’espai públic i que aquest sigui amable, segur i tranquil.

Aquesta infantesa qui s’enfila, com diu La balanguera, és capaç de canviar paradigmes com el de la llibertat ja que, per sort i no com en generacions passades, ja no entén per independència de la família tenir carnet de conduir i cotxe, sinó disposar de mòbil i targeta ciutadana.

I és aquest mateix jovent el qui cada divendres ens recordava l’emergència climàtica que estam patint, el qui ens reclama als governants accions valentes i compromeses amb la reducció d’emissions cap a l’atmosfera. Són accions que no van en benefici nostre, sinó més aviat en el seu, el dels nostres fills i nets, que mereixen un món millor on viure. Pensem en ells, transformem Palma. És a les nostres mans.