Ràdio Popular de Mallorca cercava nova seu a principis dels anys vuitanta del segle passat. L’objectiu era sortir de sa Calatrava, que llavors era un barri degradat, lluny de convertir-se en objecte de temptació dels inversors estrangers. Eugenio Galdón era el director general de la cadena dels bisbes i visitava les instal·lacions de l’emissora. Record la instrucció que donà al director Manuel Ramón Fernández Panero: “El local no ha de ser massa gran. Si és molt gran, sempre hi ha tendència a omplir-lo de gent”.

Recordava aquestes paraules mentre llegia les informacions sobre l’ampliació o no de l’aeroport de Son Sant Joan. L’empresa pública AENA assegura que no augmentarà de grandària. Els grups ecologistes i alguns partits polítics defensen just el contrari.

AENA és de propietat pública en un 51% del capital i el Govern central sol comptabilitzar com inversions de l’Estat a Balears les que es fan a Son Sant Joan, encara que els grans beneficis que aporta Mallorca permeten que el Govern central no tregui ni un euro dels pressuposts.

Diario de Mallorca ja va publicar el 2017 que es faria una despesa de 296,84 milions d’euros per millorar les instal·lacions. D’aquesta quantitat, 140 milions es destinaven a construir nous fingers, allargar alguns passadissos, engrandir el cos central de l’edifici terminal, agilitzar l’entrega d’equipatges o modificar les pistes per a donar sortides més ràpides als avions.

Tot, segons l’empresa que presideix el socialista Maurici Lucena, per evitar retards i augmentar la comoditat dels usuaris. Tanmateix les dades són clares: l’any passat utilitzaren Son Sant Joan 29.721.123 i en cinc anys preveu arribar als 34 milions. Les inversions a Son Sant Joan no pretenen incrementar el tràfic, segons AENA, però faciliten aconseguir-ho. I aquí tornam a Eugenio Galdón: si es pot omplir amb més gent, es farà.

L’aeroport de Palma és una gran estafa als mallorquins. No sols pel tripijoc que ens fan amb els comptes dels Pressuposts Generals de l’Estat, sinó perquè l’aeroport que ens prometeren a principis dels anys noranta en res s’assembla al que ara ens anuncien. La maqueta que es mostrava tenia un aparcament que tenia aferrat un edifici de serveis envoltat de jardins, un llac i un enllaç per a vianants amb Can Pastilla.

Pere Nicolau, l’arquitecte del projecte, explicava que el turista que arriba té pressa per anar al seu hotel i gaudir de la platja o la natura. Però el viatger que parteix, i que segurament tendrà una o més hores d’espera, se n’ha de dur una darrera imatge amable de l’illa. Per això hi havia molt de verd i un solàrium amb mobles de teka i buganvil·lies. Nicolau somniava amb un aeroport obert a la ciutat. Per explicar-lo contava el cas del de Schiphol, a Amsterdam. Els habitants de la capital holandesa tenien per costum anar allà a comprar el pa perquè hi havia un forn que elaborava el millor de la ciutat. Quan se l’interrogava ja llavors sobre el gegantisme dels edificis contestava amb aquesta frase: “Jo hi pos el velam, el vent el posa la societat mallorquina”.

En mirar el plànol que Diario de Mallorca publicà el passat 9 de febrer tan sols hi trob més aparcaments per a cotxes i autocars i més edificis. O, cosa que és el mateix, més ciment i asfalt. Més sol urbanitzable. Un nou hangar quan encara no sabem què passarà amb el d’Air Europa quan es completi la venda a Iberia. Més zones comercials. Cap verd. Gens d’amabilitat per als passatgers. Sols més i més negoci.

Les inversions previstes són una estafa i, a més, AENA tan sols no deixa que sigui la societat mallorquina qui hi posi el vent.