La presidenta de la comunitat autònoma de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, considera que voler ser "más leoneses o más baleares" és cosa de "paletos". En una cosa té raó la política del PP, els excessos identitaris són perjudicials per a qualsevol societat: afavoreixen el sentiment de superioritat d'uns pobles sobre els altres i empobreixen aquells que es tanquen sobre si mateixos i rebutgen les qualitats alienes.

El problema és la manca d'anàlisi introspectiva de Díaz. Si hi ha una comunitat que sempre vol més, i això que ja té massa, és Madrid. Vol ser tant, que identifica les seves peculiaritats capitalines en la bona manera de ser espanyol. De vegades defensen que és l'única. I, encara més, identifica com a mèrits propis els avantatges que li atorga ser capital de l'Estat.

Anem per parts. Madrid és la seu única de la presidència del Govern central i de tots els ministeris. També arreplega la immensa majoria d'organismes dependents. A més del poder executiu, concentra el judicial amb jurisdicció a tot el territori: l'Audiència Nacional, el Suprem i el Constitucional. Les dues cambres legislatives també estan a pocs metres de la Porta del Sol. No oblidam que el cap d'Estat té allà el seu palau-residència.

Rodríguez Zapatero i Pasqual Maragall pactaren que la Comisión Nacional de Telecomunicaciones tengués la seu a Barcelona. Era un intent tímid de descentralització. Se n'anà en orris perquè la Comunitat de Madrid i els treballadors varen recórrer als tribunals. Mariano Rajoy va fer anques enrere.

Madrid, amb un 13,7% de la població espanyola, concentra el 29,5% dels funcionaris estatals. Balears, amb el 2,3% dels habitants, té el 2% dels treballadors públics de l'administració de l'Estat. La comparació és 11,8% d'habitants per 3,7% de funcionaris a Barcelona. Paradoxalment, Càdiz duplica el percentatge de funcionaris (4,3%) sobre la seva població (2,6%).

La comunitat de Madrid és la seu de l'Orquesta Nacional de España i de la de RTVE. També són allà el Museo Nacional del Prado i el Reina Sofía. I el Thyssen. I el del Traje. I el d'Artes Decorativas. I altres de menor entitat que seria llarg enumerar. Tots els 'nacional' es paguen amb el pressupost del conjunt dels espanyols i beneficien sobretot la capital.

Els funcionaris estatals paguen impostos cedits totalment o parcialment a la comunitat autònoma madrilenya. Els turistes que visiten els museus estatals paguen un IVA que beneficia Madrid. Els polítics autonòmics de Madrid presumeixen de baixos impostos. Ho poden fer gràcies al molt que recapten per l'efecte capitalitat.

Empreses que podien tenir la seva seu a qualsevol indret d'Espanya s'instal·len a prop de la Castellana i els seus executius compren o lloguen habitatges al barri de Salamanca o a alguna de les urbanitzacions de luxe de la Sierra. Per què ho fan? Per influència. Està tan centralitzat l'Estat que per aconseguir contractes públics estatals o pressionar per promoure lleis favorables als seus interessos han de tenir fàcil accés a la llotja del Bernabéu o als restaurants Lhardy i Diverxo, on conviden generosament a qui les pot obrir les portes del Tresor.

Madrid també es beneficia d'un sistema radial de comunicacions. Del fet que els mitjans de comunicació sols són considerats 'nacionals' si obren la seu allà. Trens, avions i autocars prenen aquesta ciutat com a centre de les seves operacions. Quantes empreses hi ha que abans tenien poder de decisió des de les Balears i ara ho han de consultar tot a Madrid? Dos exemples: Endesa i Bankia. I veurem què passa quan acabi el procés de venda d'Air Europa a Iberia.

Madrid guanya valor afegit amb els impostos que paguen tots els espanyols. L'Espanya buidada ho podria ser un poc menys sense la megalòpolis capitalina. Si els ministeris, altres institucions estatals i organismes i empreses públiques es repartissin per la resta de país ja podríem escriure Madrid com a sinònim d'Estat o Govern i, sense la distorsió independentista, serien molts més els que es sentirien corresponsables de la governabilitat d'Espanya. I deixaríem de ser "paletos".