El passat mes de desembre, l'Ajuntament de Palma va decidir, de manera unilateral, convertir la plaça del Mercat en zona de vianants. Si ens haguessin demanat el parer fa uns molts d'anys, les nostres associacions haurien aplaudit la idea entusiasmades. Avui, però, el desengany se'ns hi ha instal·lat. Com tots els desenganys, és fruit de l'experiència: en el nostre cas, la de veure com totes aquestes mesures acaben traduïdes en més renous, més sobreocupació de l'espai públic i més negocis orientats a la restauració i el turisme.
Fa poc, l'Ajuntament sí que s'ha posat en contacte amb les associacions de veïnats per demanar-nos "idees d'activitats per dinamitzar la plaça del Mercat amb accions puntuals". Voldríem anar errades, però ens temem que quan el consistori demana això, no és capaç de veure que redundarà en perjudici de les persones residents? una vegada més. El centre de Palma no necessita més activitats de segons quin tipus. La gent hi acudeix amb "dinamització" o sense. Tancau un comerç qualsevol i hi obriran una terrassa al cap de poc temps. Fixau-vos en l'emblemàtica papereria Minerva del carrer Velázquez: totes les ofertes que rep són per obrir-hi un bar. Sembla que aquest és també l'únic futur que hi veim als locals dels voltants de la plaça del Mercat i del carrer Unió, on els petits comerços tanquen (Abaccino i Pieles de Mallorca) i els locals no poden trobar llogaters per a botigues convencionals. El motiu: un canvi circulatori realitzat de cop i volta, sense informació prèvia, que no ha permès ni a residents ni a comerciants que el poguessin assumir i s'hi poguessin adaptar.
¿Hem de creure realment que l'Ajuntament vetla per les habitants del barri antic quan demana "dinamitzar-lo"? A la barriada de La Llonja fa 30 anys que els veïnats lluiten perquè es respectin els seus drets fonamentals, sobretot el dret al descans al domicili propi. La seva associació ha guanyat judicis, la zona ha estat declarada dues vegades ZAC i els mesuraments sonomètrics demostren una situació d'incompliment de les normatives de renou que es perllonga en el temps. Mentrestant, ¿què fa l'Ajuntament? Dinamitzar la zona autoritzant mercats nocturns tota la temporada turística o trobades de cases regionals amenitzades per concerts. Com si les terrasses de La Llonja no estiguessin plenes de gom a gom.
Ni l'associació de veïnats de Sant Nicolau ni cap de les altres sotasignants volem més contaminació acústica en el barri antic. Sense anar més enfora, el passat divendres, 7 de febrer, devers les onze i mitja del vespre se sentia un concert en viu a la banda dels bars Gibson i Nicolau, mentre que la policia local no sabia de cap autorització. El diumenge, 15, va esser el torn de la Rueta, amb el seu ambient, ben "dinamitzat", d'altaveus dirigits a l'edifici situat ben davant. El diumenge següent és el torn de la Rua. D'això darrer, no és que n'estiguem en contra, però els exemples serveixen per demostrar la contínua exposició al renou que, de manera justificada o injustificada, patim en el barri antic.
Així doncs, si dinamització vol dir activitats amb altaveus per a futurs vermuts i cerveses, aleshores estam pervertint el concepte. Si vol dir revisar, com sembla que es vol fer ara, la normativa que regula els músics de carrer (aprovada tot just el 2019 amb la participació i el consens de totes les associacions de veïnats del barri antic), ens estimam més que no la modifiquin en absolut.
En canvi, si dinamització vol dir obrir les biblioteques en diumenge dematí, la cosa canvia. Si vol dir promocionar el comerç just, les entitats ciutadanes, propostes pedagògiques per als infants, laboratoris d'innovació ciutadana o a centres d'interpretació de la ciutat, ja ens va bé. Si vol dir instal·lar una comissaria de policia perquè no ens hàgim de traslladar fins al carrer de sant Ferran, ens facilita la vida. Si vol dir diversificació de l'oferta comercial o ajuda al petit comerç, estarem encantats de parlar-ne. De moment, ens hem quedat sense la ferreteria Mateu o la drogueria Can Julià, entre altres comerços de sempre. També ha desaparegut l'únic gran supermercat que teníem al voltant de la plaça Major, i això que era un que dedicava especial atenció al producte balear i el més compromès en la lluita contra el plàstic, segons Greenpeace.
¿I què passa amb les altres barriades de Palma? ¿No la necessiten potser més que les nostres, la suposada dinamització? ¿O hem de continuar apostant per la centralització? Tal volta convendria plantejar-se de dur més activitats al parc Krekovic o al de la Riera, que compta fins i tot amb un teatre a l'aire lliure. Per ventura aquelles barriades estarien encantades d'acollir determinats esdeveniments. ¿Els ho consultam?
Mentrestant, un batle que el setembre va dictar un ban contra el canvi climàtic i que ha impulsat la remodelació de les línies de l'EMT s'està plantejant de fer venir més cotxes cap al centre. Ens sap greu aquesta manera de veure les coses. I ens sap encara més greu venint d'un ajuntament que es declara "negociador i participatiu", però que no té en compte el precepte essencial d'aquests valors: el diàleg. Aquest escrit és una crida a parlar-ne, a escoltar les propostes, les reclamacions i la realitat de les primeres persones interessades a mantenir el barri antic viu: les que hi vivim. No les que només en treuen benefici econòmic nit i dia però llavors viuen a una altra barriada, no les que ens ocupen places i carrers amb taules i més taules, no les que hi duen més renous. I sobretot, no les que fan tot això i ho anomenen "dinamització".
