Estem endins d'una quarta revolució industrial, essencialment de caire tecnològic. Cada volta més, veurem que hi ha feines que les màquines, els robots i la intel·ligència artificial desenvoluparan amb més precisió, rapidesa i eficiència que l'esser humà. A més, l'actual model productiu posa al límit les capacitats i els recursos de les Illes. Ha arribat el moment d'explorar i desenvolupar nous sectors d'activitat. Això s'ha d'abordar des de l'educació mitjançant l'oferta formativa, cap a sectors d'activitas que requeriran d'aquelles capacitats que les màquines encara no poden fer. És cert que veiem com apareixen qualcunes noves especialitats als graus, però l'ensenyament bàsic no ha canviat mica i l'oferta en la Formació Professional (FP) continua estancada en oficis que essencialment donen continuïtat a l'actual model.

A la cimera de Davos, l'OCDE ha presentat un informe on afirma que 4 de cada 10 dels oficis a que aspiren els actuals escolars desapareixeran en 15 anys? just quan s'integren al món laboral. Molta ocupació serà automatitzada, altres oficis canviaran per la digitalització i el 40% aproximadament tendirà a desaparèixer. Les previsions apunten que cap al 2030, els nous llocs de feina que es crearan necessitaran un 65% de professionals amb qualificació mitjana (FP) i un 35% d'alta qualificació.

A les nostres illes, la Conselleria d'Educació té la intenció d'aprovar una Llei Educativa que parla de l'oferta educativa de la FP i assenyala que ha de treballar en col·laboració amb altres agents per adequar els títols a les necessitats socials i econòmiques i amb l'esperit de reduir l'abandonament escolar, que com indica l'INE (amb dades de l'EPA) és del 17% a nivell estatal i de més del 24% a les Balears. Ens trobem, des de fa 13 anys, a la cua de l'estat en alumnes que han abandonat la formació sense haver obtingut el títol de Batxillerat o FP de grau mitjà.

D'altra banda, tenim molt present que el canvi climàtic és un tema fonamental per al futur de la humanitat que implica un canvi del model energètic, econòmic i productiu. Un assumpte tractat i ratificat en els compromisos de Kyoto i en l'Acord de París. També es va tractar, sense èxit però, a la cimera climàtica de l'ONU a Madrid, la COP25, on s'emplaçà per principis 2020 que els estats presentin els seus compromisos de reducció d'emissions per fer front a l'emergència climàtica.

Tenim declarada l'emergència climàtica a nivell estatal. A Balears ja l'haviem declarat i comptem amb la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica que ha estat pionera a tot l'Estat. Per això, a la COP25 es va assenyalar el compromís de descarbonització de nostres Illes, mitjançant el tancament paulatí de la central tèrmica des Murterar i amb la intenció d'augmentar significativament la implantació de renovables.

El sindicalisme que nosaltres representam també està compromès amb el medi ambient i una transició energètica que no deixi de banda a ningú, va reivindicar que és temps d'actuar en el sistema educatiu per salvar el nostre planeta i assenyalà la necessitat de desenvolupar mesures legislatives des dels diferents àmbits per assumir aquesta responsabilitat. També hem celebrat el passat 28 de gener la primera jornada d'Educació i Medi Ambient per actuar des del sistema educatiu front a l'emergència climàtica.

Les Balears estan incloses dins del programa Energia neta per les illes que compta amb un total de 26 illes que començaran la transició energètica i el camí de l'autosuficiència i la sostenibilitat. Per això s'ha de desenvolupar i publicar una agenda de transició energètica a l'estiu de 2020. És innegable que la clau de l'èxit en els processos de transició energètica passen per involucrar tots els nivells de governança (ciutadans, municipis, negocis locals, universitats i escoles).També és necessari involucrar a l'administració local i en particular a l'oferta educativa de la FP que ha de vetllar per anticipar-se a les demandes i necessitats formatives d'aquesta transició energètica.

La xifra de producció d'energies renovables a Balears està previst que s'incrementi notablement en els pròxims anys. Passarem de l'actual 2,5% al 10% de generació d'energia neta abans del 2023 i tindrem un 35% de renovables en 2030, en l'ambiciós camí d'aconseguir el 100% cap al 2050.

Si lliguem tot l'anterior amb la nova conformació de les Conselleries del Govern Balear, resulta prou raonable i molt desitjable que la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius juntament amb la Conselleria d'Educació, Universitat i Investigació i la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball, plantegin una línia conjunta de treball amb l'objectiu de dissenyar una oferta formativa de nous cicles de FP encaminats a donar resposta a les actuals i futures necessitats laborals, tecnològiques, mediambientals,... i així donar també resposta a un endèmic i agreujat problema educatiu com és l'abandonament escolar. Necessitem treballar conjuntament pels interessos comuns d'un Govern progressista que vol afrontar grans reptes del segle XXI i assumir que s'han d'escometre els canvis necessaris en la formació dels nostres joves.