El 22 de desembre de 2015 l'Assemblea General de Nacions Unides va aprovar que el dia 11 de febrer fos el dia Internacional de la Dona i Nena en la Ciència. "Per aconseguir els objectius del desenvolupament sostenible 20-30 necessitam aprofitar el nostre potencial, aquest esforç exigeix desmuntar els estereotips de gènere", va assenyalar el secretari general de l'ONU, António Guterres.

La igualtat de gènere, l'educació de qualitat, la cura del medi ambient i una indústria innovadora, juntament amb una infraestructura inclusiva són alguns dels objectius del Desenvolupament Sostenible que el Govern balear ha fet propis. Les dones i les nenes no poden ser alienes a les mesures precises per aconseguir els objectius l'any 2030.

Les dones i les nenes són una part de la ciència i la innovació, malgrat que no arriba a la coneguda massa crítica, que és la que es considera precisa per poder influir en els canvis que demanda el present i futur de la nostra societat. Els prejudicis de gènere continuen marcant les pautes dels homes i dones a l'hora d'elegir una professió. Segons l'ONU (dades de l'any 2016), les dones ocupen menys del 30% als estudis de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM), i en el cas de les TICs el percentatge no supera el 3%.

Els prejudicis de gènere es poden combatre incorporant la perspectiva de gènere, que permet una anàlisi de la realitat dels homes i les dones amb les seves corresponents diferències i desigualtats.

Les dades de les Balears són il·lustratives:

Formació professional: malgrat que les xifres de dones i homes que cursen FP són similars, -el curs 2017-2018 les dones eren un 47,7% i els homes un 52,3%-, les famílies professionals elegides tenen un biaix de gènere molt pronunciat. Així, de les persones que estudien electricitat i electrònica, el 2% són dones, el mateix percentatge que les de l'àrea marítima-pesquera. A informàtica i comunicació les dones són el 6%, i a instal·lacions i manteniment o seguretat i medi ambient només el 8% són dones.

Estudis universitaris:

Les branques professionals que tenen un 72% d'ocupació immediata en finalitzar els estudis són enginyeries i arquitectura. En aquestes àrees, les dones representen el 2,2% de l'alumnat, i en canvi suposen el 15,2% del nombre total de titulats. Això demostra que les dones no només no són indiferents a les carreres universitàries masculinitzades sinó que els resultats són molt més òptims que els dels homes.

L'Acord de Governabilitat especifica les mesures de ciència i investigació pel 2019-2023 als apartats 111 a 118, potenciant els coneixements com a millor eina per desenvolupar l'economia a les Illes Balears garantint més oportunitats als ciutadans i ciutadanes. La transversalitat de la igualtat obliga al fet que totes les mesures previstes en els apartats referits siguin acordades després d'una acurada anàlisi de gènere.

No s'hi erradicaran els prejudicis de gènere sense la coeducació. Cal formar en valors com el respecte a les dones i per derivada a l'altre, sigui diferent per causes ètniques, immigració o identitat sexual. La coeducació treu de l'oblit els invents de les dones, com va ser l'agricultura, la participació en la cultura, la història, etc.

Entre els quatre eixos estratègics de l'Institut Balear de la Dona es troba la coeducació. Aplicant la transversalitat, des d'Igualtat es desenvolupen les mesures conjuntament amb la conselleria d'Educació Universitat i Recerca. Aquest és un Govern compromès amb l'Agenda 2030, un projecte de l'ONU que es marca, entre altres objectius, la reducció de les desigualtats. Pensant, doncs, en com volen ser a mitjà i llarg termini, la coeducació ha de ser la primera passa perquè des de la primera infància ja s'eduqui amb igualtat, cosa que ens permetrà garantir el talent i potencial de les persones i sumar per arribar a un veritable desenvolupament sostenible.