Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Una llengua abandonada

I deixada de la mà de Déu per les Institucions, l'Administració i la política. Tant si els vents bufen de cara com si ho fan d'esquena, no hi ha manera que assentem les bases d'una veritable recuperació de la nostra llengua. Llàstima que la feina començada pel conseller d'Educació i Cultura Damià Pons i tot el seu equip no hagués pogut gaudir d'una continuïtat, ja que després es va retornar a un atzucac que encara ara perdura.

El Govern de Bauzá fou el punt més fosc que va poder albirar el nostre País. Va eliminar el Servei d'Ensenyament del Català, que havia treballat d'ençà de les competències en educació -transferides el 1998- i formava part de l'engranatge de la Conselleria d'Educació i de diverses direccions Generals. Al Servei hi treballaven vint-i-nou persones, entre el personal administratiu i els mestres de suport de Primària i Secundària. Es coordinaven tots els IES de les Illes Balears a través dels Coordinadors Lingüístics, i s'arribava a un total de dos-cents cinquanta centres d'educació Primària de totes les Illes. Hi havia un Equip de Suport a l'Ensenyament de la Llengua a Palma, a Inca, Manacor, Menorca i Eivissa i Formentera; a Palma un ATD s'encarregava dels IES, un a Menorca i un a Eivissa i Formentera. Amb aquestes accions s'assessorava els centres des del vessant didàctic -l'Equip de Suport comptava amb centenars de propostes per fer arribar als centres i se'n feia un seguiment-, es coneixien les dificultats de cada centre docent, com també els alumnes nouvinguts que necessitaven un suport específic; els centres docents sentien l'aixopluc de l'Administració Educativa a través d'aquestes actuacions.

Però a més a més, a través de la coordinació amb les altres comunitats lingüístiques -a través de la Comissió Interterritorial de la Llengua- s'editaven materials o se n'intercanviaven entre els territoris -Illes Balears, País Valencià, Principat, Franja d'Aragó, Alguer, Andorra i Catalunya Nord-; al llarg de tretze anys es varen dur a terme reunions de treballs en tots els territoris lingüístics. Això reforçava la manera com encarar conjuntament els reptes pedagògics de l'ensenyament de les llengües, d'una manera raonada, coordinada i amb un aprofitament real dels recursos.

Quan Guillem Estarellas, d'una manera barroera i ignominiosa, ens va comunicar que tot el Servei d'Ensenyament quedava eliminat, amb el beneplàcit de la directora General de torn -"et promet que no en sabia res", ens va enflocar-, ja que el president Bauzá no volia que aparegués la paraula "català" en cap lloc de l'Administració (¡?), sempre vàrem pensar que un dia o altre es tornaria al solc del sentit comú. I dos anys després, es va formar, altra volta, un Govern de Progrés. Tots pensàvem que es restituiria el Servei -amb altres persones-, però la nostra sorpresa fou quan la responsable de la direcció General corresponent ens va dir que no hi havia pressupost. "Però si fa dos anys n'hi havia?", vam dir. Res. Es va fer una pantomima tot creant un equip a partir de docents interins que no tenien ni la preparació ni la confiança adequades per fer la tasca de l'equip anterior.

Però a més a més, en una de les reunions que ens van convocar, als coordinadors lingüístics -una en els darrers sis anys-, el cap de Servei, juntament amb la DG corresponent, ens va dir que "hem d'anar molt en compte, perquè hi ha gent que ens vigila tots els moviments..."; és a dir: no hem de fer res perquè els podríem molestar. Record que vaig sortir de la reunió. Quanta poquedat! Quan hi ha els "nostres" i podem mirar d'avançar cap endavant, resulta que no ho podem fer "per si un acàs", per por; i quan hi ha els altres ens treuen defora sense miraments.

Com actua l'Administració en els centres docents que no compleixen els mínims establerts en el Decret 92/1997? Quin tipus de suport didàctic i assessorament reben els centres docents? Quina coordinació amb els altres centres? Què fa l'Administració amb els PLC que li arriben i que no compleixen amb la normativa?

No sé com podem superar el Decret esmentat si ni tan sols s'ha aconseguit que s'apliqui en tots els centres docents vint-i-tres anys després de la seua aprovació. Què fa l'Administració per afavorir que la Llengua sigui present en àmbits fora del sistema docent? No pos en dubte la professionalitat de les persones que hi ha, però hem de dir que no es nota enlloc l'efecte de la seva tasca. Els ciutadans que trepitjam el carrer tenim la sensació d'abandonament, de desídia, de deixadesa; si més no, aquesta és la percepció que se'n desprèn. Cal molta més valentia si es vol capgirar una situació que avui ja és dramàtica; del contrari, aviat no caldrà fer absolutament res perquè vendran "els altres" i faran el mateix, però llavors sí que serà la crònica d'una mort ben anunciada.

Compartir el artículo

stats