L'escàndol dels menors acollits en centres públics que són prostituïts no s'apaga. Els educadors que treballen amb ells han dit una gran veritat: "Es tracta de posar el focus i cercar responsabilitats on veritablement es troben: en els agressors, en els depredadors".
Al mateix temps que es pronuncien amb encert, les ha faltat posar en evidència una segona realitat: enmig de l'aldarull s'han escoltat molts retrets, però gairebé cap proposta. Cap iniciativa que ajudi a solucionar un problema que es dona des de fa anys i del que gairebé tothom en sabia alguna cosa, encara que ningú ho deia en veu alta fins que es va publicar a Diario de Mallorca.
La consellera Fina Santiago assegura que la Fiscalia "no s'implica" en resoldre els casos de menors acollits que han sofert abusos sexuals. Un antic responsable de l'Oficina de Defensa del Menor va més enllà en afirmar que quan els educadors anaven a denunciar les fugides davant la policia, gairebé se'n reien d'ells. Ambdós han posat el focus sobre les responsabilitats alienes, però han obviat les seves. En tota l'estructura dels serveis socials relacionada amb l'atenció als menors d'edat no s'ha produït una sola dimissió. El mateix es pot dir de la presidenta del Govern, Francina Armengol, i de la del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, que té cedides les competències, pel que fa a esquivar responsabilitats.
La resposta dels al·ludits no convida a ser optimistes sobre una tasca decidida i conjunta per posar el focus sobre els més importants: els menors. El fiscal superior, Bartomeu Barceló, defensa que "els fiscals i la policia han investigat tots els casos amb el màxim interès". Ajudaria que les seves paraules anassin acompanyades de dades: quantes investigacions tancades, quants detinguts, quines peticions de pena i quines condemnes s'han dictat.
El delegat del Govern, Ramon Morey, surt en defensa de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil proclamant que les forces de seguretat investiguen "totes i cada una" que les denúncies dels centres de tutela quan fuig un dels acollits. Quantes, com, amb quins resultats? La resposta a aquestes preguntes donaria credibilitat a les paraules solemnes.
La forma en què la polèmica s'ha estès per aquests indrets és encara més inútil quan es trasllada devers Madrid. L'estratègia ni un dia sense una llosca ben donada al Govern il·legítim de Pedro Sánchez no té límits. Teodoro García Egea demana que la vicepresidenta Carmen Calvo assumeixi responsabilitats pels centres que "no són gestionats adequadament". De què serveixen les autonomies si després els polítics traslladen la qüestió al Congrés. Més sorprenent és que mentre el secretari general dels populars apunta Calvo, els seus correligionaris Marga Prohens i Miquel Jerez assenyalen a Pablo Iglesias. Volen que "es pronunciï". També miren cap a la ministra d'Igualtat, Irene Montero, "que tan lluitadora fou amb 'la manada' de Pamplona i ara demana prudència amb 'la manada' de Palma".
Armengol ha dit que "cal posar més mitjans per detenir als abusadors i protegir els menors". Qui hi ha millor que ella per fer-ho?
Ens trobam davant un problema escandalós que afecta infants i joves vulnerables. En lloc de posar l'atenció en ells, els polítics i les institucions han actuat seguint el seu propi llibre d'instruccions. Primera passa: donar la culpa als altres. Segona: muntar tant d'enrenou que aviat s'oblidi el problema real. Tercera: no cercar solucions i esperar que esclati el pròxim aldarull per recomençar la comèdia. Aquí mai hi ha un Tonio que al final de Pagliacci proclami "La commedia è finita!".
