Des de fa uns dies que no es parla d'altra cosa que de la imposició per part de la ultradreta al Govern de Múrcia del control parental a part de les activitats escolars als centres educatius per part dels pares. Qui imposa aquest veto a la formació de les xiquetes i xiquets són la mateixa gent que no vol que l'escola pública siga laica i vol mantindre l'assignatura de religió com a obligatòria dins del currículum dels centres. També és la mateixa gent la que va sembrant dubtes sobre la qualitat de l'educació pública per tal d'afavorir la concertada i la privada.
Diuen aquestes persones, que els fills (en cap cas parlen de les filles, no fora que les xiquetes prengueren consciència pròpia i se'ls rebel·laren...) són de la seua propietat i que, per tant i dins de la seua llibertat com a pares, (les mares tampoc existeixen per a res...) poden vetar continguts educatius.
Açò sembla un galimaties. Resulta que a les nostres criatures no se'ls deu parlar de determinats assumptes perquè diuen que se'ls estan adoctrinant, però va i resulta que l'adoctrinament religiós està perfectament assolit.
Amb aquesta actitud se'ls està negant la possibilitat a xiquets i xiquets d'entendre el complicat món en el qual viuen i, també, se'ls nega part dels seus drets com a criatures.
De veritat que tanta contradicció em porta a pensar que el que realment vol la ultradreta, juntament amb el PP i Ciudadanos, és tornar als temps de la dictadura on només alliçonava l'església i els fidels al règim. Crec que enyoren aquella etapa i tenim l'obligació de recordar-los permanent que aquell temps ja ha passat. I que, en democràcia, els assumptes no s'imposen, es negocien.
I també cal recordar-los que els fills i les filles no són béns patrimonials, són béns socials que cal cuidar, alimentar, vestir i educar. Però que són éssers humans únics, individuals i autònoms. Fins i tot el Papa ho va dir fa un temps!
Qüestionar l'educació pública és pervers perquè és un tresor que tenim tota la comunitat. És aquesta escola la que educa i iguala a les filles i fills de persones de la classe treballadora. La que possibilita que xiquetes i xiquets puguen obrir la ment, tindre curiositat i desenrotllar esperit crític front al món que els estem deixant.
I ara que ho pense, senzillament el que poden desitjar aquesta gent, des del seu classisme declarat siga, mantindre en la ignorància al gruix de la població per tal de fer i desfer el que els vinga de gust. Doncs no els ho anem a ficar fàcil, perquè tant l'educació com la sanitat pública són conquestes a les quals no anem a renunciar perquè són nostres, de tota la ciutadania.
Parlar de drets humans, d'igualtat entre dones i homes, de diferents tipus de famílies, de com estimar a qui es vulga en cada moment o de reciclatge, és parlar de la construcció d'un món millor precisament per a aquestes xiquetes i xiquets que vostés volen mantindre allunyats d'eixa realitat i d'eixos valors.
O, el que és el mateix, els volen ignorants i amb submissió per a que els resulten més fàcils de manipular ara i al futur.
