14 de enero de 2020
14.01.2020
Tribuna

Quan a Mallorca hi havia cérvols

13.01.2020 | 20:39

No fa gaire, el 3 de gener, vaig llegir en aquest mateix diari que per la Serra de Tramuntana de Mallorca hi campen a lloure guardes de cérvols ("ciervos") i de daines ("gamos") ensalvatgits o que ja són nats en llibertat. Una notícia consemblant va aparèixer a 2017, també al Diario de Mallorca, segons la qual els cérvols salvatges havien causat accidents de trànsit al Migjorn de l'illa. Els tècnics del Govern els han descrit com una espècie alòctona; és a dir, no originària de les Balears.

El que sap poca gent –tot i que està profusament documentat, sobretot en les històries locals dels nostres pobles„ és que a Mallorca, durant l'edat mitjana i moderna, va ser molt habitual caçar els cérvols –aleshores anomenats "ceros" o "cervos"„ que estaven a les garrigues i muntanyes. Aquests caçadors –els "ceraters" o "cereters"„ els solien caçar amb projectils enverinats i, sovint, amb l'ajuda de cans especialitzats en aqueixa modalitat cinegètica, els "cans cereters".

Fins no fa gaire anys es pensava que els cérvols havien estats introduïts a Mallorca quan el rei Jaume II de Mallorca creà, a 1302, l'anomenada "Devesa", un gran vedat, reservat als monarques, situat a Ferrutx (Artà), on s'hi transportaren espècies procedents del continent com perdius, faisans, cérvols –fins i tot„ porcs senglars ("jabalíes"), dels quals se'n potencià la reproducció durant el regnat del seu creador i del seu fill, el rei Sanxo. Una part significativa d'aquests animals i la seva descendència fugí de la Devesa cap a d'altres endrets de l'illa.

{C}{C}


El trasllat d'aquests animals a Mallorca va suposar, segons els experts del Govern, "introduccions i translocacions [trasllat geogràfic, sobretot a zones silvestres] d'espècies". I no dubt que va ser així, però, en el cas dels cérvols, seria més que possible que els introduïts a la Devesa s'afegissen als que ja hi havia a Mallorca des de feia molts de segles. Així m'ho fa pensar que, entre la fauna consumida durant l'època prehistòrica a Mallorca, s'hi hagen documentat restes de cèrvols. Per exemple, als poblats talaiòtics de Son Fornés i de ses Païsses. Així mateix, després de la conquesta d'en Jaume I, a 1247, es coneixen referències a la caça de cérvols a Santa Ponça.

La reglamentació d'aqueixa activitat, que es perllonga, almanco, fins al segle XVIII, no evità l'extinció de l'espècie, en una data indeterminada, deguda molt probablement a la seva "sobrecaça". I no ha estat fins que s'ha produït una altra "translocació" que els cérvols han tornat a trescar per Mallorca. Això que, vist amb ulls d'historiador, esdevé una inesperada "recreació" de la ruralia mallorquina medieval i moderna, es pot convertir també en una plaga que les autoritats competents han de malavejar a eradicar (o, almanco, controlar). Però, com sabien els nostres caçadors medievals, els cérvols (o "ceros") són fugissers i mals d'agafar...

*NOTA: Qui li interessi, pot localitzar nombroses dades sobre aqueixa qüestió al magnífic estudi d'en Jaume Bover i d'en Ramon Rosselló, La caça i els cans a les Balears (segles XIII-XIX), Consell de Mallorca, 2016 (en línia), d'on prenem bona part de la informació documental d'aquest article.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!