Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Celebrar. Aquest és el verb de moda, que aquests dies s'estila. Alguns amb motiu, altres no tant. En tot cas, són dies els que venen per intentar carregar piles. Més o menys, tothom ho necessita: el 2020 es preveu complexe. Tant des d'un punt de vista polític com econòmic. A nivell espanyol i global: investidura nacional al marge, comencen les sempre apassionants primàries nord-americanes. Seguint amb la política dels EE UU, el procés de destitució presidencial haurà triomfat... o fracassat. Amb les conseqüències que la primera opció podria tenir a nivell planetari. A Europa, el Brexit serà una realitat palpable. El que pot significar damunt la temporada turística, es veurà més a partir del 2021. Si té finalment alguna incidència, que està per veure.

En una òptica purament espanyola, l'any qui ve pot ser el primer d'un Govern PSOE i gent respectable de Podemos o la continuïtat d'una muntanya russa que massa temps fa que dura. Si es confirma el segon, els bancs i grans empreses del país no faran més que quedar-se estancats en Borsa. O no pujar tant com els seus competidors europeus, que pel cas és quasi el mateix. El gran capital penalitza molt més que no hi hagi Govern que el fet que aquest sigui d'esquerres.

Catalunya tornarà a marcar agenda: unes més que probables eleccions autonòmiques -amb previsible victòria d'ERC- a Catalunya marcaran la centralitat. La sortida paulatina dels condemnats del judici del primer d'octubre, també. O les múltiples derivacions judicials del citat procés que el Tribunal Superior de Justícia de l'Unió Europea encara té per dictaminar. Complicat, certament.

No tot són desgràcies o incerteses. Sempre hi ha hagut gent amb molta més sort que altres. Com a Balears, on un grup de persones cada vegada més nombrós, vinculades al Govern, seguiran cobrant més que la presidenta del Govern. Per a aquests, el 2020 és ple de joia i felicitat. Això sí: ignoram amb quina autoritat moral podran anar a un Primer de Maig i reclamar l'igualtat de drets per a la classe treballadora. O criticar la dreta davant les càmeres, la mateixa que els ha garantit els seus privilegis. I és que per a tot aquest col·lectiu (de Podemos, Més i PSIB, no ho oblidem) els Reis es varen disfressar de vots de Vox i abstencions del PP. Amb aquest nivell de mercantilisme a la Sala de les Cariàtides, no és estrany que la classe política quedi com un dels tres primers problemes del país segons els estudis demoscòpics. L'Atenes de Pèricles queda molt lluny, tot sia dit.

Compartir el artículo

stats