El passat 28 de novembre es va presentar, en el Parlament, la memòria del Consell Econòmic i Social sobre l'economia, el treball i la societat de les Illes Balears 2018. En ella hi trobam informació sobre els àmbits més diversos, però ens centrarem en el punt 11 del capítol I de l'esmentada memòria, que és el que fa referència al medi ambient. I ho farem, no tant pel contingut, com pels problemes trobats a l'hora de accedir a la informació per elaborar-lo.

El dret a l'accés a la informació està recollit en el conveni d'Aarhus, el qual va ratificar Espanya el 15 de desembre de 2004. En base a això, es va redactar la llei 27/2006 en la que es regula el dret a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient. Pel que fa a l'accés a la informació en matèria ambiental, és un requisit previ perquè puguin exercir-se la resta de drets regulats al conveni. Concretament, el tractat recull a l'article 5 el dret d'accés a la informació en el seu vessant actiu i a l'article 4 en el seu vessant passiu. La primera implica l'obligació de les Administracions Públiques de difondre la informació ambiental que posseeixen i elaborar informes sobre la situació del medi ambient en cada Estat, almenys cada quatre anys, mentre que el vessant passiu implica l'obligació de lliurar als ciutadans la informació en matèria de medi ambient que sol·licitin, en el termini màxim d'un mes. I aquí és on ens volem centrar.

En la segona etapa de funcionament del CES (després de la suspensió dictada pels obscurs criteris d'un il·luminat), ens ha resultat molt difícil poder accedir a determinats àmbits del medi ambient sense que hagin hagut gaires explicacions, tot i l'evident incompliment de la llei 27/2006. En alguns casos s'ha hagut de recórrer a amistats i d'altres a esperar que el funcionari corresponent tingués un bon dia per obtenir informació. Amb l'excusa de que "tot està penjat a la xarxa" ho tenim tot arreglat, i la veritat és que el que està penjat a la xarxa està molt lluny de la informació sol·licitada.

De l'IBESTAT, organisme que hauria de disposar de tota la informació, ben poques dades s'han obtingut perquè "les conselleries no ens envien la informació". És cert que les conselleries no compleixen amb la seva part, però no és menys cert que un organisme encarregat de coordinar la generació de dades oficials corresponents a la comunitat autònoma de les Illes Balears, hauria d'anar a cercar les dades que no té, en lloc d'esperar a que caiguin com el manà.

Costa de creure que en una època en la que està tot informatitzat, a mitjan 2019 no es pugui disposar, per exemple, de dades sobre depuració d'aigües de 2018. Tampoc s'han obtingut dades sobre construccions a sòl rústic en algunes illes. Els dos són temes controvertits que, en benefici de la transparència, haurien de ser els primers dels que es poguessin disposar de dades. Però no és així per segon any consecutiu, tot un símptoma en plena època de l'emergència climàtica.

En resum, l'únic que es demana es que es compleixi i es faci complir la llei. Si això ho tinguessin clar tots els estaments del Govern, tots en sortiríem guanyant.