La ultradreta es va negar a aprovar les declaracions institucionals a alguns Ajuntaments com Madrid i Sevilla i a alguns parlaments autonòmics com, per exemple, les Corts Valencianes. I no és això el més greu. El més greu, almenys per a mi, és haver d'escoltar a gent com l'Alcalde de Madrid, dient que ho sentia, però que no era culpa d'ell. Com què no és culpa d'ell si el seu partit és qui està normalitzant la presència d'aquest partit a les institucions?
Mentre aquesta ultradreta radical i, fins i tot amb sospites de ser inconstitucional per les seues contínues manifestacions racistes, misògines i xenòfobes, brama contra la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció contra la Violència de Gènere, s'estan augmentant les ajudes a la tauromàquia a Andalusia i reduint en aquesta comunitat autònoma els recursos destinats a previndre les violències masclistes. És una clara manifestació del que els importa la vida de les dones: Res.
El seu discurs negacionista sobre l'existència de les violències masclistes, com a forma específica de violència que s'exerceix contra les dones, només s'entén des del concepte de la possessió dels cossos i les vides de les dones com a un bé privatiu dels homes. O, el què és el mateix, les dones els pertanyem i no tenim ni capacitat de decisió ni voluntat pròpia que no passe per la seua aprovació prèvia. O dit d'altra manera, ens consideren ciutadanes de segona i amb la necessitat permanent de ser tutelades per una figura masculina.
Des d'aquesta manera d'entendre el món, des d'aquest ordre simbòlic de la jerarquia que volen, és normal que se senten atacats pel feminisme i, per tant tinguen la necessitat de deslegitimar-lo i satanitzar-lo. I és així perquè el feminisme busca la igualtat en tots els sentits de la vida, sense jerarquies ni privilegis. I, per descomptat, sense cap mena de violències masclistes que ens poden acabar costant la vida o, acabar vivint en un infern al llarg de molts anys o, fins i tot, tota una vida. I realment i després de molts anys treballant des de diferents àmbits per a previndre les violències masclistes, escoltar el discurs de l'Alcalde de Madrid dient que «ho sentia» perquè no hi haguera declaració institucional condemnant aquestes violències, em trau de les meues caselles. Som moltes les persones que fa anys que estem en aquesta lluita perquè ara, i per necessitats electorals i per imposicions per a ser investits, la vida de les dones víctimes estiga en perill. I no vull ni puc callar davant de tanta misogínia per interessos partidistes que mai miren per la vida de les dones.
Si la ultradreta no vol reconéixer les violències masclistes com a forma específica de violència contra les dones i les criatures té un problema ben gros que se li girarà en contra més prompte que tard. I com a bons practicants del catolicisme que són, sobre les seues consciències cauran totes i cadascuna de les morts de les dones que siguen assassinades per malparits que deien estimar-les. A més, aquesta negació de les violències masclistes ja és, en sí mateixa, un acte de violència masclista. I s'ha de dir alt i clar. I la gent que està permetent que aquesta gent estiga a les institucions, està sent col·laboradora necessària perquè el discurs negacionista de les violències masclistes s'escampe.
No em valen lamentacions com les de l'Alcalde de Madrid. Només em valen fets. I aquests fets passen per la condemna explicita de qualsevol acte de violència masclista inclosa la negació d'aquestes violències específiques que s'exerceixen sobre dones i criatures. Perquè com diu la Biblia «obras son amores y no buenas razones».
